Malú, la veu excitada

Quan era petita, Malú admirava Mariah Carey i Celine Dion, i amb els anys s'ha convertit en el més semblant a elles que pugui aspirar una cantant espanyola: una diva pop de multituds, súper-dona d'estrofa vehement i cant espectacular, a escala de recintes com el Palau Sant Jordi. No estem en el regne de la subtilesa, sinó en un territori d'emocions subministrades a pes, on un concert és “un grandíssim repte”, la meta és “compartir un somni” i cal anar per totes per a “menjar-nos el món”.

Missatges grandiosos i narrativa de ‘talent show’ en una nit de volum sonor desbocat, atemptant contra els timpans, a joc amb l'actitud de María Lucía Sánchez, una cantant que, podent fer el que li vingui de gust amb la seva veu, a l'hora d'elegir quin registre de la gamma usa a cada moment es decanta sempre pel que menys espai deixa a la imaginació. En els seus últims discos ha donat amb el cànon que més li permet enlluernar, un pop sobreproduït i èpic, i una ‘power ballad’ per donar-ho tot. Lluny de les insinuacions aflamencades dels seus inicis.

DONA FORTA

Aquest material modern va constituir el gruix del repertori, consumit a plaer per un públic amb predomini de noies que potser hi veuen un model de dona forta, mestressa del seu destí, sexi, apassionada i triomfal. Cançons, set de les quals, de la seva última obra, ‘Caos’, pel·liculeres com ‘Cendres’ i libidinoses com ‘Nos sobró la ropa’, que va cantar entre flamarades molt metafòriques i tocant uns timbals evocant el tam-tam tribal.

Notícies relacionades

Lliçons estètiques

Patricia Evangelista , periodista: "Duterte no va mentir: va dir que mataria els seus ciutadans i ho va fer"

Va mirar enrere a ‘Te conozco desde siempre’, ‘No voy a cambiar’ i ‘Vuelvo a verte’, encara que moltes de les seves cançons antigues les va agrupar en ‘medleys’, a la manera d'Alejandro Sanz, i va obrir una falca acústica (el seu germà, José de Lucía, anava a càrrec d'una de les guitarres), amb ‘Ni un segundo’ per “crear petits moments íntims”, afirmació audaç quan tens davant una audiència de 15.800 persones, segons l'organització.

Malú és d'aquella classe d'intèrprets per a qui el seu cant és més important que la cançó, i així la vella ‘Aprendiendo’, d'Alejandro Sanz, va quedar a expenses del seu sentit de l'exhibició, amb gags d'estadi com aquella aturada en sec després de la tornada per deixar sentir aplaudiments i cridòria. El culte a una idea de l'èxit en la seva expressió més invasiva, sobreexcitada, amb una Malú que va abordar els bisos lluint un vestit a l'estil Xena, princesa guerrera, mentre repetia el lema de la nit, potser de la seva vida: “Això ho fem només per a vosaltres”.