Els aranzels i la caiguda del turisme internacional a Barcelona alentiran el creixement de l’economia catalana a l’1,5% el 2026

Així ho ha expressat Miguel Cardoso, economista en cap de BBVA Research per a Espanya, en una presentació que ha comptat amb la participació, també, del director territorial del BBVA a Catalunya, José Ballester.

En primer lloc, alguns elements que expliquen que l’economia catalana es comporti millor que d’altres són la despesa interna (el consum de les llars va a l’alça), la caiguda del preu dels combustibles (cosa que abarateix l’electricitat o la gasolina), que les famílies estan recuperant el poder adquisitiu perdut durant el període posterior a la pandèmia (juntament que la inflació i els tipus d’interès s’hagin anat moderant) i que, en general, existeixi una política fiscal més expansiva del que s’esperava fa sis mesos.

¿Per què, llavors, el ritme no es manté de cara al 2026? Per l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units, per l’amenaça dels aranzels, per la incertesa que desencadena tot això o per l’impacte indirecte que pot tenir en la inversió en sectors que, per molt que no depenguin tantíssim dels Estats Units, sí que participen en cadenes de subministraments que ho fan.«Hi pot haver certs colls d’ampolla en la capacitat de creixement de l’economia catalana», apunta Cardoso.

Turisme estranger

També hi influeix la menor despesa pública o la caiguda del turisme que ve a Barcelona. «Es veu certa desacceleració en el turisme estranger», ha assegurat el mateix portaveu. Ho detecten tant en els volums de pernoctacions, com en la despesa total que fan aquests turistes. «El que creiem és que hi ha un cert esgotament», ha aventurat Cardoso, en relació que la massificació turística pot estar fent que l’experiència de venir a Barcelona no compleixi les expectatives del turista. En qualsevol cas, l’economista en cap de BBVA Research veu allà l’oportunitat que el sector viri cap a una experiència més de luxe, i així captar el turista veritablement disposat a gastar.

Això sí, sempre tenint en compte que l’encariment de la ciutat de Barcelona–molt visible en l’habitatge–està llastant la capacitat de gastar dels seus ciutadans. I és precisament la despesa interna la que està estirant el carro. Sense anar més lluny, a diferència de l’informe que presentava fa sis mesos la mateixa entitat, avui, els sectors més dinàmics pel que fa a pagaments amb targetes en TPV del BBVA són supermercats, oci, restauració o salut, àrees molt més relacionables amb un públic autòcton. Un semestre enrere ho eren l’allotjament, els viatges o el transport.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

Així doncs, la previsió segueix sent optimista una mica perquè les previsions de creació d’ocupació continuen sent bones (si aquestes projeccions es compleixen es crearan 155.000 nous llocs de treball entre el 2025 i el 2026), una mica perquè les exportacions i la producció industrial avancen a bon ritme, i també perquè finalment s’ha recuperat el creixement econòmic que es registrava abans que la pandèmia ho interrompés tot o perquè la dana ha fet que la política fiscal a Espanya sigui més expansiva del que s’esperava o perquè més despesa en defensa vol dir més despesa pública en general.

L’economia espanyola creixerà aquest 2,5% el 2025, i un 1,7% el 2026, segons aquestes previsions.