Dagoll Dagom busca el seu 'Scaramouche'

Generalment, la selecció d'actors per a una obra és un procés que transcorre en la intimitat. El director, el productor i, si de cas, algun assistent ocupen les butaques mentre succeeix davant dels seus ulls una desfilada de suposats talents escènics. No sol haver-hi mirades alienes durant la selecció de personal. Però en aquesta ocasió és diferent. El Teatre Victòria ha obert les seves portes al càsting del musical 'Scaramouche' que la companyia Dagoll Dagom, dirigida per Joan Lluís Bozzo, prepara per a la seva estrena després de l'estiu.

Les càmeres de televisió i de fotografia cacen les mirades dels primers actors sobre l'escenari. Ells, al seu torn, s'esforcen per trobar la de Bozzo, autor del muntatge inspirat en la novel·la del mateix títol de Rafael Sabatini que el 1952 va ser portada al cine per George Sidney, amb Stewart Granger com a protagonista. Assegut en l'àrea de butaques, el director afirma amb el cap i expressa el seu gust amb un "¡molt bé, molt bé, gràcies!". L'acompanya el director musical, Joan Vives, que s'encarrega de coordinar la música (obra d'Albert Guinovart) amb les veus dels participants.

En el procés prenen part 60 joves, preseleccionats d'una llista de 300 que van pujar un vídeo amb la seva actuació a un canal de Youtube. De tots ells, solo 18 intervindran en l'espectacle, que alçarà el vol el pròxim 23 de setembre. "Tenim molts estudiants de teatre molt bons, que esperen una oportunitat", subratlla la productora executiva Anna Rosa Cisquella.

PRESÈNCIA ESCÈNICA

Jan Forrellat inicia el carrusel de proves. Una mena d'entrevistes laborals en què, per sobre del currículum, es valoren la potència de la veu, la presència escènica i la capacitat d'interpretació. Ho fa bé, o així l'hi sembla a Bozzo, que després d'escoltar el jove interpretar diverses estrofes de 'Són més que dos' deixa anar un espontani "¡molt bé!". Més satisfet encara es mostra amb la prova de l'actriu i cantant Gracia Fernández, que gairebé aconsegueix arrencar un aplaudiment dels càmeres, fotògrafs i reporters presents amb la seva captivadora rendició de 'Revolució italiana', a l'altura dels mèrits que li van valer una nominació com a millor actriu de musical en els premis Butaca 2013.

Els ànims es relaxen amb Eduard Mauri, sortit de l'Institut del Teatre de Barcelona. No per una menor energia actoral (al contrari, la seva veu potencia les estrofes de 'Scaramouche'), sinó pel drama que enclou la mateixa melodia. El de la tragèdia d'un jove que, els dies de la Revolució Francesa, fuig de la justícia i es veu obligat a integrar-se en una companyia de comèdies.

Els actors que finalment siguin seleccionats construiran un relat que transcorre als teatres parisencs i en llocs emblemàtics com la Catedral de Nôtre Dame a finals del segle XVIII. Tot es recrearà amb una escenografia i un vestuari d'època, explica Cisquella. També hi haurà coreografies d'esgrima a càrrec del mestre d'armes Jesús Esperanza per mostrar les baralles d'espadatxins.

REVOLUCIÓ, TEATRE I AMOR

Notícies relacionades

Joan Lluís Bozzo: "Dagoll Dagom necessita el teatre familiar"

En el Berlín "ferit i obert en canal" de Sánchez-Garnica

Bozzo resumeix el muntatge en tres elements: la Revolució francesa, el teatre de comèdia de l'art i el drama d'amor. "No deixa de ser una comèdia amb moments dramàtics, tristos", apunta el director, que aclareix que, si bé l'origen del muntatge és la novel·la de Sabatini i s'hi han incorporat elements de la pel·lícula de George Sidney, la seva és "una versió derivada".

Al sortir de la prova, sense saber els resultats, els actors beuen junts un got d'aigua al vestíbul mentre reviuen els seus cinc minuts sobre l'escenari. Es feliciten, es recolzen. Saben que són molts els sol·licitants i poques les places. L'espectacle està en marxa.