Electrònica + paraula

«El que va començar com un rotllo d’una nit han acabat sent sis anys, fot-li canya». Així resumeix Eduard Escoffet, el poeta i agitador cultural, la seva col·laboració amb Bradien, un grup instrumental format per tres argentins els camins dels quals es van trobar a Barcelona: Matías Rossi, Balbini i Pope.

«Ja en l’època del primer àlbum, al 2009 –explica Rossi–, una de les idees que teníem era intentar diversificar el grup, provar nous projectes». Les col·laboracions de Bradien amb poetes com John Giorno i Nora Gomringer van obrir un camí cap a la col·lisió –o millor, agermanament– amb la poesia sublimat en el projecte Bradien + Eduard Escoffet. 

Havia de ser un rotllo d’una nit, un bolo d’Escoffet a Mallorca que havia de tenir música, però han acabat sent sis anys i un parell d’àlbums, Pols (2012) i Escala (2015). Demà presenten el segon al Teatre Romea (20.30 hores), en una actuació amb un punt, segons Matías, de «resum de tot el recorregut». 

FRUCTÍFERA CONFUSIÓ

Produït pel cèlebre alquimista electrònic Stefan Schneider (To Rococo Rot, Kreidler), Escala suposa una combinació més profunda i versàtil d’electrònica i paraula que l’anterior Pols , en què gairebé es tractava de posar música a un relat. Ara la veu gairebé exerceix funcions d’instrument addicional. Segons Escoffet, «hi ha hagut un procés de creació conjunt com a banda, partint de zero tant en música com en text i en la forma d’interactuar les dues coses».

Diuen haver-se enfrontat com qualsevol banda de rock al procés creatiu: es reunien al local i a partir de petites idees anaven construint. «La música suggereix temes, alguns textos suggereixen sons», exposa Rossi. 

La idea era aquesta vegada buscar la varietat pel que fa a l’ús de la veu. Explica Pope: «Abans de gravar tracem un pla –que no complim al cent per cent– per utilitzar la veu de diferents maneres. En algunes cançons fa gairebé el ritme de la cançó». L’important per a Escoffet no era únicament el què, sinó el com:  «M’interessa que la gent no es quedi només amb el que estic dient, encara que hi hagi un sentit, sinó també amb els matisos de la veu i els petits detalls». 

¿HI HA MARXA ENRERE?

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

La presència d’Escoffet va traslladar Bradien des d’un pop instrumental amb aires de Yo La Tengo fins a una cosa més abstracta i espaiosa, tot per deixar lloc a la veu. ¿Hi ha marxa enrere per a ells? ¿Existeixen Bradien menys Eduard Escoffet? Respon Rossi:  «Jo penso que això és una cosa que hem de disfrutar, però allò altre encara segueix viu».

¿I Escoffet? ¿Des d’aquest embolic convertit en relació amb llarg termini, ara pot escriure sense imaginar paisatges electrònics? «Com a poeta, sempre he pensat molt en el so –explica–. Per a mi aquest procés ha suposat poder ampliar el catàleg de possibilitats; ampliar el ventall des maneres de preparar els textos i de portar-los davant del públic».