¿Com sona 'Jo competeixo', el nou disc de Manel?

Analitzem, cançó per cançó, l'àlbum, que expandeix l'univers narratiu i sonor del quartet barceloní

nmartorell33356364 dominical 707 del 03 04 2016 manel  barcelona  16 160330210117

nmartorell33356364 dominical 707 del 03 04 2016 manel barcelona 16 160330210117

2
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

El nou disc de Manel conté 11 cançons que desenvolupen la seva narrativa fabuladora sobre un canviant subsòl de ritmes. Les repassem de la mà dels components del grup. 

 

‘LES COSINES’ 

Pòrtic inquietant. «Sí, inquietant és un bon adjectiu: indica que has creat misteri, que hi ha una pregunta flotant», raona Guillem Gisbert. Les cosinetes suggereixen un clima hedonista, ¿incestuós? Amb rock i aparell electrònic. 

 

‘CANÇÓ DEL DUBTE’

Emoció a ritme de 'go-go’. Aquella cadència amb «percussions d’ampolla i canonada» remet a la gogo music dels 60. En el pla líric, «un exercici d’estil sobre els personatges que dubten eternament». 

 

‘ARRIBA L’ALBA A SANT PETERSBURG’

Fantasia històrica. Com Roma i Mort d’un heroi romàntic , aquesta cançó recorre a l’estil «fabulador, ambientat en un temps passat». Una forma, diu Gisbert, «de parlar d’emocions atemporals disfressant-les», aquí en un tempo cerimoniós i emotiu. 

 

‘LA SEROTONINA’ 

Trucant a Juan Luis Guerra. Homenatge a La bilirubina, temptejant ritmes com «la chicha andina i la cúmbia rebaixada». A un pacient amb febre li subministren serotonina, hormona de l’humor. «L’ambient d’hospital l’hem agafat de Guerra. És una peça que vol ser molt lúdica». 

 

‘TEMPTACIONS DE COLLSEROLA’ 

Pacte amb el diable. Cançó de textures delicades que capgira un mite literari. «El diable apareix a Barcelona, i en comptes de temptar algú, és al revés, corre la veu i la gent el busca per proposar-li un pacte». 

 

‘M’HI VAIG LLANÇAR’

 

 

Moment ‘guitar hero’. Reflexió sobre un fracàs a través d’un vehicle pop clàssic, «amb una melodia senzilla», en què sorprèn un pont dominat per una guitarra solista. «Cosa que no havíem fet mai». 

 

‘L’ESPECTRE DE MARIA ANTONIETA’

 

 

El temps passat. Suau cançó «contra la nostàlgia» sobre un personatge històric amb motius per mirar el passat amb simpatia. «Maria Antonieta, que va passar de ser reina absolutista a ser decapitada en qüestió de mesos». 

 

‘BBVA’ 

Bonni & Clyde. Una parella fuig després d’haver atracat un banc. «Un mite americà, a l’europea», explica Gisbert. ¿Amb missatge antifinancer? «No hi ha judici sobre la seva acció». És el BBVA perquè els agrada com sona. «Banco Santander hauria quedat més dur». 

'SABOTATGE'

De genolls. Fulminant ritme afro per a una «cançó d’amor» amb llenguatge «de pinzellada gruixuda, poc cerebral». ¿Genuflexió per enamorament? «No sabria dir si el personatge està enamorat», medita Gisbert.


'AVANÇA, VIANANT'

Notícies relacionades

Herència de Dylan. Creada a partir de la tornada, amb un recorregut èpic molt Manel primera època, s’inspira en el model de To Ramona , de Dylan, «en què vas donant consells a algú, en aquest gairebé antinostàlgics». 


'JO COMPETEIXO'

Per la llibertad. La cançó que dóna títol al disc, de vuit minuts i mig, el tanca amb un relat sobre «algú corromput per la competitivitat que per culpa d’això perd la seva llibertat». No és autobiogràfica, apunten. «Es tracta de crear una ficció, com un guionista, entrant i sortint del sentiment». 

Temes:

Manel Música