Aquelarre zombi amb Jane Austen

A finals de la dècada passada, l’escriptor Seth Grahame-Smith va obtenir un èxit inesperat amb 'Orgullo y prejuicio y zombis' que, com el seu títol indica, era una revisió del clàssic de Jane Austen 'Orgull i prejudici' amb injeccions de terror zombi. El seu següent llibre, 'Abraham Lincoln, cazador de vampiros', presentava el 16è president dels Estats Units com… exactament el que diu el títol.

La pel·lícula sobre aquest insòlit «honest Abe», va arribar l’any 2012, però la basada en les aventures d’Elizabeth Bennet contra els no-morts s’ha fet de pregar, malgrat haver sigut anunciada el 2009, el mateix any de l’edició del llibre, amb Natalie Portman com a protagonista i productora. La desfilada de directors caiguts del projecte parla gairebé de projecte maleït: el llegendàriament difícil David O. Russell (‘El lado bueno de las cosas’) va desistir per qüestions pressupostàries; després hi van entrar, i en van sortir. Mike White i Craig Gillespie.

    Al final ha sigut Burr Steers –director de vehicles per al lluïment de Zac Efron com 'Un altre cop 17' i 'Siempre a mi lado'–, qui ha acabat la pel·lícula no sense abans reescriure el guió per respectar les constants de l’original literari, el del 1813. La pel·lícula té les seves dosis de gore, tímides, i també d’humor absurd: la seva Elizabeth Bennet (Lily James) caça a l’estil shaolin les mosques carronyeres utilizades per Mr. Darcy (Sam Riley) per detectar zombis imminents. Però en general és més solemne del que una pel·lícula amb aquest títol té dret a ser.

AUSTEN REVISADA

L’obra d’Austen ha dominat la cultura popular com la de pocs autors: està al capdamunt del  l llistat d’adaptacions, junt amb Shakespeare, Dickens, Dumas pare i Dostoievski. 'Orgullo + prejuicio + zombis' formaria part del grup d’adaptacions sui generis de la seva obra, gairebé tan abundants com les, diguem-ne, literals.

A finals del segle passat van estar en voga –i no han deixat d'estar-ho del tot– les translacions de les seves històries sobre diferències de classe a l'entorn actual. ‘Metropolitan’ de Whit Stillman portava ‘Mansfield Park’ a les illes de Manhattan i Long Island als 90. Més famosa va ser ‘Fora d'ona’, versió d' ‘Emma’ en clau de comèdia 'teen' amb Alicia Silverstone com a noia popular i matrimoniera no del camp anglès del XIX sinó d'un institut de Beverly Hills. (En la mateixa ona, 15 anys després, l'Índia ens va donar ‘Aisha’).

 No és casualitat que un dels pretendents de Bridget Jones es digui  Darcy, ni que l’editorial on treballa l’heroïna porti per nom Pemberley Press (Pemberley era la finca palatina dels Darcy): Helen Fielding va escriure 'El diari de Bridget Jones' com a tribut declarat a 'Orgull i prejudici' i la seva adaptació en forma de minisèrie del 1995, que, igual que la saga fílmica de Bridget, tenia Colin Firth com Darcy.

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

Abans de la seva variació zombi, 'Orgull i prejudici' es va convertir en comèdia d’ambient mormó ('Pride & prejudice. A latter-day comedy)', musical a l’estil Bollywood ('Bodes i prejudicis') i més recentment, en una websèrie estructurada en vlogs ('The Lizzie Bennet diaries'). La història va tenir fins i tot una seqüela apòcrifa en 'La muerte llega a Pemberley', minisèrie de BBC basada en la novel·la de P.D. James que introduïa els personatges del clàssic en un misteri d’assassinat.

L’austenmania agafa múltiples formes en el cine, va més enllà de l’adaptació o revisió. 'La jove Jane Austen' demostra que les històries d’orígens no són propietat exclusiva dels superherois. 'En tierra de Jane Austen' ens trasllada a un parc temàtic dedicat a l’escriptora. I 'Coneixent Jane Austen' gira al voltant dels beneficis vitals d’un club del llibre dedicat a l’autora, una font d’inspiració aparentment infinita.