60 obres mestres de la pintura moderna arriben a CaixaForum

Per primera vegada s'exhibeixen a Barcelona l''Autoretrat' de Paul Cézanne, 'La petita banyista' d'Auguste-Dominique Ingres, 'Interior amb cortina egípcia' de Henri Matisse, 'Tardor II' de Wassily Kandinsky i 'Les ballarines a la barra' d'Edgar Degas. Per mencionar algunes de les 60 pintures reunides en l'exposició “Impressionistes i moderns. Obres mestres de la Phillips Collection”. Una mena de “llibre obert” sobre l'evolució de la pintura moderna. 

Excepte per 'L'habitació blava' de Picasso i 'Cavalls sortint del mar' de Delacroix, la resta de les peces reunides en la mostra són inèdites per al públic català, ha assegurat Susan Behrends Frank, conservadora de la col·lecció ubicada a Washington i que es presenta des d'aquest divendres fins al 19 de juny a les sales del CaixaForum Barcelona. Dels 60 olis, de 44 artistes europeus i americans, la comissària ha destacat el 'Retrat d'Elena Povolozky' de Modigliani, 'El camí de  Vetheuil' de Monet i 'Sense títol' de Rothko.

MODERNISME ENTRE EL PASSAT I EL PRESENT

El fundador de la col·lecció Phillips Collection, Duncan Phillips, va veure en el modernisme un pont per comprendre el passat i el present de l'art pictòric. Les seves primeres adquisicions fins a les últimes, als 80 anys, es van guiar per una recerca d'artistes amb un llenguatge personal, una rebel·lió davant el que estava establert i una proposta plàstica diferent. Inicialment va enfocar la seva mirada en Van Gogh, Degas, Sisley, Soutine, Kandinsky, Bonnard, Pollock, i molts més.

L'exhibició, que celebra el 95 aniversari de la Phillips Collection, projecta aquesta mirada particular del seu fundador. Proposa, segons la comissària, un repàs per 175 anys d'història pictòrica, no en un trajecte lineal sinó a través dels conceptes i tècniques que el col·leccionista va detectar en els artistes de finals del segle XIX i principis del XX, i que en la seva època eren poc compresos. Avui són els mestres de la pintura.

“Creia fermament que l'art podia canviar, que l'art és un llenguatge universal, va més enllà de països, cultures i temps, veia l'art com una cosa que parla directament i també té l'oportunitat d'escapar, una manera de deixar lliure la nostra imaginació. No estava interessat a explorar una col·lecció lineal històrica, sinó que sentia la necessitat de tenir molts artistes que exploressin idees diferents”, ha afirmat Behrends Frank.

UN TRAJECTE TEMÀTIC

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

A partir d'aquesta idea, el recorregut establert per la comissària s'estructura en sis nodes temàtics: Classicisme, romanticisme i realisme; Impressionisme i postimpressionisme; París i el cubisme; Intimisme i art modern; Naturalesa i expressionisme, i Expressionisme abstracte. Si bé hi ha una cronologia temporal, les obres fan una narrativa sobre les diferents maneres d'entendre i produir el modernisme sobre un oli.

Es poden contrastar obres com 'L'aixecament' de Daumier, del període clàssic, amb 'Corrida de toros' de Picasso, muntada en la secció cubista, i amb 'Composició' de Pollock, en el nucli sobre expressionisme. Són diàlegs que revelen com el concepte de modernitat va transitar en totes les èpoques fins al període de postguerra.