31 maig 2020

Anar al contingut

UNA ICONA DELS TEBEOS DE BRUGUERA

¿Qui és qui a '13, Rue del Percebe'?

L'edició integral de la mítica sèrie de Francisco Ibáñez, que arriba aquest dimecres a les llibreries, compleix 55 anys diumenge

Anna Abella

¿Qui és qui a '13, Rue del Percebe'?

El 6 de març de 1961, aquest diumenge farà 55 anys, debutava a la revista Tío Vivo el mític edifici situat al número 13 de la Rue del Percebe, amb una primera pàgina en què apareixien els seus memorables inquilins, creats per Francisco Ibáñez i destinats a ser una de les sèries més populars dels tebeos de Bruguera. En un volum irresistible per a nostàlgics, però amb un humor pel qual no han passat els anys, avui arriba a les llibreries una edició integral amb les 342 pàgines que va dibuixar el veterà historietista.
 

L’àlbum, publicat per Ediciones B, de gran format i amb llom de tela, reuneix des de la primera entrega realitzada per Ibáñez el 1961 fins a les últimes, del 1968, i inclou també la que va dibuixar el 2002 per a un volum especial de la col·lecció Súper Humor. En aquesta, a més de comptar amb la presència convidada de Rompetechos, per qui el dibuixant sempre ha confessat debilitat, posava al dia els seus altres fills: sense anar més lluny, els inquilins de la superpoblada pensió s’han tornat okupes, els nens gamberros del tercer s’han fet grans i prenen èxtasi i els deutes del morós Manolo de les golfes són en euros i no en pessetes.

80è ANIVERSARI D’IBÁÑEZ

13, Rue del Percebe és la sèrie que més suor li va costar a Ibáñez, que havia d’esprémer el seu enginy i inventiva en cada pàgina, perquè cada una implicava múltiples gags, tornava a reconèixer el veterà dibuixant en la recent presentació del Saló del Còmic de Barcelona, on serà homenatjat pel seu 80è aniversari (fa anys el 15 de març) amb una exposició antològica, que arriba a més després d’un 2015 d’èxits amb els àlbums de Mortadel·lo i Filemó El tresorer i ¡Eleccions!
    
AUTORETRAT

La portada de l’integral l’ha realitzat expressament per a l’ocasió Ibáñez, que s’autoretrata enfilat en una bastida penjada de la teulada de 13, Rue del Percebe. Per al nou àlbum, que no inclou les pàgines realitzades       puntualment per altres dibuixants, s’han tornat a retolar els textos per substituir l’antiga tipografia de màquina d’escriure dels còmics de Bruguera i s’ha restaurat el color de les vinyetes originals. 

La portada de l'integral l'ha realitzat expressament per a l'ocasió Ibáñez, qui s'autoretrata pujat a una bastida penjada de la teulada de 13, Rue del Percebe. Per al nou àlbum, que no inclou les pàgines realitzades puntualment per altres dibuixants, s'han tornat a retolar els textos per substituir l'antiga tipografia de màquina d'escriure dels còmics de Bruguera i s'ha restaurat el color de les vinyetes originals. 

¿QUI ÉS QUI?

Per refrescar la memòria valgui aquest ¿qui és qui? dels inquilins de 13, Rue del Percebe.

Manolo el morós. Viu a les golfes del terrat. Inspirat en el dibuixant Manolo Vázquez, creador d’Anacleto, coetani a Bruguera i amic d’Ibáñez, és un pintor eternament perseguit pels seus creditors que fan cua davant la seva porta i de qui sempre es desfà amb enginyoses fórmules

Don Hurón. Habita a la claveguera que hi ha davant la porteria, que li ha llogat, segons afirma en la primera pàgina del 1961, la veïna del primer. Sempre se li colen a ‘casa’ vianants distrets que van llegint el diari i no veuen la tapa. Sol tenir problemes quan plou...

El botiguer Don Senén. El seu colmado limita amb la porteria. És un as inventant fórmules per enganyar les clientes amb el pes i la qualitat dels seus productes, com col·locar un imant sota la bàscula.

La portera. Sempre alerta de tot el que passa a l’edifici: en la primera vinyeta, ja apareix denunciant a la policia la desaparició de la xemeneia del terrat (que acaba d’emportar-se a casa seva el pispa Ceferino, que viu al tercer). Sol parlar amb Don Hurón, amb les parelles que pregunten per un pis per llogar i amb els usuaris de l’ascensor, habitacle que es converteix en un protagonista més de la historieta.

El pispa Ceferino. Viu amb la seva dona al tercer, sota les golfes del morós. Especialista a robar coses inútils, que sovint li surten cares, de tant en tant rep la visita de la policia. 

Els nens gamberros. Al mateix replà del pispa viu una dona amb els seus quatre petits i gamberríssims fills. En les primeres entregues també compartien el pis amb una rossa i atractiva germana gran, i els seus nòvios i pretendents eren l’objectiu dels ‘jocs’ dels seus entremaliats germans.

El científic boig. Al segon hi va viure un èmul de Frankenstein creador d’éssers terrorífics. Però un dia va deixar el pis lliure perquè la censura deia que només Déu podia crear vida. Després de diverses pàgines amb la portera mostrant els ‘avantatges’ del pis a altres inquilins, hi entra a viure un desastrós sastre capaç de cosir tres camals a uns pantalons perquè «qualsevol pot descomptar-se».

La velleta amant dels animals. Incondicional de la Societat Protectora d’Animals i sempre víctima de les gamberrades dels seus estimats gatets negres, pot tenir com a mascota des d’una balena fins a un cocodril. 

 

El veterinari. Viu al primer, sota la velleta i les seves mascotes. De dubtosa professionalitat, els seus clients poden ser des d’un elefant fins a una serp, un toro en hores baixes o una sirena amb mal de cap.

La mestressa de la pensió.  Molt garrepa, té el rècord d’hostes rellogats per metre quadrat, encara que n’hagi de colar algun fins i tot a l’ascensor, per a enuig de la portera.

El gat i ratolí. Habituals al terrat de 13, Rue del Percebe, un cruel rosegador sempre està a punt per jugar-li males passades a un ingenu gat negre.