Resines al videoclub

Al cine espanyol, l’anunci (¿quina altra cosa és una gala d’entrega de premis sinó una estupenda manera de vendre les bondats del producte?) aquesta vegada li va quedar molt poc lluït. Trist. Anodí. Desganat. Ni el pretext del 30è aniversari va semblar ser estímul suficient perquè els responsables de la cerimònia dels Goya 2016 s’animessin a anar més enllà d’apanyar una funció de tres hores austera i sense estridències. I amb poca gràcia. Es diria que, en un moment en què el Govern del PP acaba de modificar el sistema d’ajudes a la cinematografia i encara cueja el presumpte frau de les subvencions (amb la imputació de l’expresident de l’Acadèmia Enrique González Macho), el desig de no molestar i no cridar l’atenció va acabar enterrant qualsevol indici d’audàcia en una gala de la qual ja gairebé ni ens recordem.

    Va ser un pur tràmit en què fins i tot els defectes van passar amb discreció. De fet, ni els problemes tècnics, ni la inanitat dels acudits, ni l’arítmia del guió, ni els interminables discursos d’agraïment, ni la sobreactuació d’alguns dels premiats van deixar un rastre de perplexitat (i d’alarma) tan gran com el que va deixar el discurs del president de l’Acadèmia de Cine, Antonio Resines.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

    Un discurs trivial i molt poc treballat (Resines ocupa el càrrec des del mes d’abril, de manera que només va tenir 10 mesos per preparar-lo) en què l’actor no va aportar ni un sol missatge positiu o il·lusionant (en un any no especialment dolent per al sector) i va preferir, en canvi, i després de demanar amb la boca petita la preceptiva rebaixa de l’IVA, queixar-se una vegada més de la pirateria, deixar anar dades sense contrast possible (¿1.900 pel·lícules descarregades cada minut? ¿De debò?) i enviar una abraçada solidària «als que mantenen obert un videoclub». ¡Un videoclub!

    Si l’Acadèmia pensa que en el temps de les plataformes digitals i els serveis de streaming el futur del cine espanyol passa pel videoclub, té un seriós problema. Encara que pot ser que, en el context de l’homenatge més o menys explícit a Amanece que no es poco en què es va dur a terme el seu parlament, Resines només es volgués «treure la chorra» una estona. Així, sense donar-se importància.