Lluís Foix guanya el Josep Pla amb la segona part de les seves memòries

El periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) ha sigut guardonat amb el premi Josep Pla de prosa en català per la segona part de les seves memòries, titulada 'Aquella porta giratòria', en què relata bona part dels 45 anys d'experiència com a periodista, especialment durant els anys 70 i 80, fins al seu fugaç pas per la direcció de 'La Vanguardia' durant alguns mesos del 1983.

Avui dia una porta giratòria és la via directa que porta d'un govern als consells d'administració de les empreses afavorides per la gestió del polític giratori. Durant molts anys, era únicament una porta com la que dóna accés a l'hotel (abans Ritz, avui Palace) on s'entrega el premi Josep Pla conjuntament amb el Nadal des del 1968. O com la que (i d'aquí ve el títol) obria el pas a la històrica redacció del carrer de Pelai de 'La Vanguardia', el rotatiu on Foix ha desenvolupat tota la carrera periodística.

EL PRIMER VOLUM

Fa tres anys, Foix va sorprendre, en el marc de l'onada de llibres periodistes i escriptors catalans sobre els seus records personals durant la postguerra i el franquisme, amb les seves memòries d'infància i joventut, 'La marinada sempre arriba'. Un llibre d'arrel planiana, tant per la qualitat de la prosa com pel punt de vista del narrador, la mirada d'un corresponsal viatjat sobre un món rural, en el seu cas la vall del riu Corb, unes terres de secà a cavall entre l'Anoia i la Segarra.

'La marinada sempre arriba' recuperava, per al profit tant dels que recordaven aquella època com dels que necessiten descobrir-los a través de la lectura, els temps d'escassetat, repressió, misèria però també d'esforç, austeritat i contacte amb la natura i les tradicions dels anys 40 i 50, tant en un ambient rural com a la Barcelona on va arribar amb 16 anys.

Notícies relacionades

La jutge nega al MNAC la possibilitat d’un informe pericial sobre el trasllat de les pintures de Sixena

Lady Gaga impacta amb la fantasia gòtica

La continuació d'aquest primer volum era un projecte que rondava les taules de l'editorial Columna amb dificultats per donar-hi sortida per l'extensió que un autor animat per les bones crítiques i una recepció del públic superior a la prevista inicialment els va donar a la redacció de les seves extensíssimes experiències professionals. El Josep Pla ha sigut finalment la porta adequada per fer-les arribar a les llibreries amb el suport adequat (i una manera apropiada de relacionar Foix amb l'escriptor que dóna nom al premi).

ANYS 70 I 80

La segona part de les memòries de Foix (pel marc temporal, els anys 70 i 80, és d'esperar que arribi la tercera) va de la seva introducció juvenil en el rotatiu com a suplent dels traductors titulars i la seva ocupació a temps parcial com a periodista durant el servei militar fins que va passar accidentadament per la direcció de 'La Vanguardia' el 1983. Segons el jurat, el relat és "un mirall de les virtuts i els defectes del país" i "un homenatge autèntic a un periodisme de raça", combinat amb retrats de personatges com Santiago Nadal o Horacio Sáenz Guerrero i la crònica de la seva activitat com a corresponsal a Londres i Washington o com a enviat especial a l'Afganistan o a Buenos Aires durant la guerra de les Malvines.