Enric Casasses, poesia en òrbita

El poeta fon els seus textos amb la música lliurepensadora de Don Simon i Telefunken a Heliogàbal

fcasals32244701 icult enric casasses151226173821

fcasals32244701 icult enric casasses151226173821

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Enric Casasses va descobrir fa molts anys els poders de la poesia com "art de la paraula, amb soroll i entonació", parlat i modulat a través del gest i la positura, on "el paper és tan sols la partitura". Una expressió que al llarg de la seva trajectòria s'ha avingut amb freqüència amb la música, en col·laboracions com la que manté amb Don Simón i Telefunken, tàndem al qual s'unirà aquest diumenge a Heliogàbal, en una sessió de vermut (12.30 hores) que clausurarà el seu Trimestre de Poesia.

Amb aquest grup ara convertit en duo, associat a artistes com Pau Riba, Pascal Comelade i Albert Pla, Casasses abordarà el repertori que donarà forma a un disc, 'Orbitin', que veurà la llum en el primer trimestre del 2016. Poesia parlada, sobre una base musical, que ofereix una visió còsmica. "La Terra flota i hi ha unes idees desconegudes que orbiten al teu voltant. I unes imatges inexplicables que orbiten al voltant del teu cervell. '36.000 idees que a ningú li passen mai pel cap…'", explica Casasses citant una de les peces. Són textos poètics, no lletres de cançons. "El poema és molt més lliure. Les lletres no són el meu fort", precisa.

Enric Casasses

POETA

"A l'Edat Mitjana, els poetes més llibertaris eren islàmics. ¡Els integristes d'ara haurien de repassar-los!"

Don Simon i Telefunken tenen, destaca,"una gran capacitat d'invenció de 'melodietes i melodiotes'", així com una posada en escena colorista, amb ales d'àngel, ramells de globus o disfresses d'astronauta, que contrasta amb la seva tendència a l'austeritat. "Jo sóc més aviat de teatre pobre", confessa Casasses, amb orígens que se situen en la poesia en prosa, que el va portar més endavant al vers i a col·locar-se davant el públic. "Vaig començar a sentir els textos al meu cap i vaig pensar: 'Això s'ha de difondre, dir-ho en veu alta'", recorda. No va anar a cap escola de 'spoken word': es va valer de la seva veu poderosa i de les seves aptituds per dir, emfatitzar, suggerir, per arribar a un públic que viu al marge de la poesia. "Veus gent sensible a això i que després et diu: 'Jo la poesia no l'entenc'. I els respons: '¡Eh, que te l'acabo de dir! ¿què esperes entendre més?'".

VEUS LLIBERTÀRIES

Notícies relacionades

Les seves fonts van de Dalí a Brossa, si bé diu haver descobert "coses igual d'interessants" en altres paisatges, com la troba medieval. "O a Omar Jayam, poeta persa del segle XII: 'Beu vi, sigues dolent, fes el bé'", cita somrient. "Els poetes més llibertaris eren islàmics. ¡Els integristes d'ara haurien de repassar-los!".

Sent adolescent, es va desmarcar a la seva manera del debat de Beatles contra Stones ("jo anava amb els Kinks"), i ha cultivat formes d'experimentació amb músics com el desaparegut Joan Saura, Feliu Gasull, Jakob Draminsky, Manuel Pugés (Skatalà), Triulet i, és clar, Pascal Comelade (dos discos a mitges), si bé considera que "conservar una estructura de cançó no té per què ser més antic que no fer-ho". Lamenta que la poesia encara sigui un artefacte intel·lectual que imposi respecte. "Abans del segle XX això no passava", apunta. I celebra que, després de tot, els avenços tecnològics juguin a favor seu. "Ara, amb Youtube, la poesia oral pot tenir tanta difusió com la que va tenir la impremta". Un poema, diu, és "art i plaer, encara que a vegades dolgui". 

Temes:

Poesia Música