'Star Wars', el fosc origen del mite

Fem memòria. ¿Com va ser concebuda 'Star Wars' (estrenada a Espanya com 'La guerra de les galàxies')? ¿Confiaven els estudis en el guió de George Lucas? ¿Confiava Lucas en si mateix? ¿Quines lliçons va donar la pel·lícula a la indústria? ¿Quins directors el van acusar d'haver matat el cine? A punt d'estrenar-se la setena entrega de la saga (el 18 de desembre), repassem en sis punts l'ardu i fosc inici de l'odissea espacial.

GORGE LUCAS, DE PROP

El pare de Lucas era un home ferm i inflexible. Un home de negocis que considerava un gandul el seu fill, que no va ser mai especialment brillant al col·legi. Quan va decidir matricular-se a l'escola de cine, se'n va armar una de grossa. "Tornaràs", el va amenaçar el pare. "Mai. Seré milionari abans dels 30", li va dir el seu fill. La mala relació amb el seu progenitor no li va impedir heretar d'ell una cosa que marcaria la seva futura carrera a Hollywood: la filosofia que els diners són sinònim de llibertat.

UNA JUGADA MESTRA

Lucas sempre havia volgut fer ciència-ficció, una combinació de '2001', 'James Bond' i 'Flash Gordon'. "[Lucas] Volia fer una pel·lícula per a nens que introduís una mena de moral bàsica: això és bo i això és dolent", recorda Peter Biskind al llibre on deixa al descobert les interioritats del Hollywood dels anys 70. 'Motards tranquils, toros salvatges'. Va començar a escriure el guió el 1972. Ni la seva agent ni el seu advocat li veien sentit a l'esborrany, però Lucas era el seu client i van sortir al mercat a vendre'l. Universal en va passar. Fox el va acceptar. Una mica més tard, es va estrenar 'American Graffiti', que va batre rècords de taquilla. Lucas, director de la cinta, va aprofitar l'empenta i va renegociar el seu acord amb la Fox. No només va exigir una pujada de sou. Va insistir a tenir els drets de la música i, atenció, els drets de les possibles segones parts. Amb la mateixa insistència va reclamar els drets del 'merchandising'. Fins a 'Star Wars', la comercialització de productes relacionats amb la pel·lícula era una font d'ingressos menor. L'odissea espacial ho va canviar tot. "Guanyaré cinc vegades més que Francis Coppola amb aquestes joguines. I no hauré de fer 'El Padrí'", va dir Lucas.

MANIES PER AL GUIÓ

Una vegada va firmar amb la Fox, Lucas es va passar dos anys i mig escrivint el guió en una habitació de casa seva en què un retrat d'Eisenstein l'observava des de la paret. Va patir mals de cap, pit i estómac. Es va obsessionar. Només podia utilitzar un determinat tipus de llapis i de paper. Es tallava flocs de cabells i els tirava a la paperera. El tercer esborrany va estar acabat l'agost de 1975. Es va inspirar en el seu amic Coppola per al personatge de Han Solo, que era el més llest de la galàxia però que tenia un rampell autodestructiu.

UN RODATGE MÉS QUE TENS

El rodatge va començar a Londres el 1976. Lucas no era un model d'amabilitat. Es passava els dies cridant. "Tu pots escriure aquesta merda si vols, però t'asseguro que dir-la és impossible", li va deixar anar Harrison Ford. Steven Spielberg es va oferir per intervenir en diverses escenes, però el competitiu Lucas no ho va voler. "No volia les meves empremtes dactilars a cap fotograma", va confessar el pare de 'Tiburón', que menyspreava una mica el seu col·lega perquè no movia mai la càmera sinó que es limitava a filmar el que passava al davant. Quan va tenir lloc la primera projecció davant d'un grup d'amics i executius dels estudis, els efectes especials no estaven acabats i ningú va aplaudir al final. Hi va haver un "tens silenci", en paraules de Biskind. Amb els efectes i el so, Lucas en va fer una altra projecció. El públic va quedar electritzat. D'emoció.

LLIÇONS APRESES

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Per a l'estrena de la seva odissea espacial, el maig de 1977, Lucas estava tan nerviós que va decidir viatjar a Hawaii. Va arribar a l'hotel i tenia un munt de missatges d'amics i executius de la Fox que li deien que el públic feia enormes cues per veure la seva pel·lícula. "Som rics", va pensar. 'La guerra de les galàxies' va costar 9,5 milions de dòlars, als quals es van sumar dos milions més per còpies i publicitat. En només tres mesos va recaptar més de 100 milions. Quan Lucas es va asseure amb els executius de Fox per negociar la segona part de la pel·lícula, el director els va esprémer. D'aquí ve la seva ja mítica frase: "Quan vaig començar, em van fotre. Ara estic en condicions de donar-los pel cul". 'Star Wars' va demostrar que els nens i els joves seguirien anant a veure pel·lícules sense estrelles al repartiment. L'altra lliçó va ser la del 'merchandising', que no només va promocionar la pel·lícula sinó que va generar vida pròpia i va aconseguir més de 3.000 milions en llicències. I, per últim, Lucas va constatar que el públic volia, sobretot, passar una bona estona. Com va sentenciar el 'capo' de la Fox, Alan Ladd, "Lucas va demostrar a la gent que estava bé anar al cine per cridar, xiular i aplaudir". Amb Spielberg, el director va aconseguir que l'intel·lectualitzat públic dels anys 70 tornés a la senzillesa de l'edat d'or del cine.

LA MORT (O NO) DEL CINE

Lucas va rebre l'aplaudiment del públic, però una bufetada per part de molts col·legues de professió. "'La guerra de les galàxies' és el que es porta. I Spielberg. Nosaltres estem acabats. Estan acabant amb tot", va deixar anar Martin Scorsese. El guionista d''Apocalypse Now', John Milius, va acusar Lucas de convertir el cine en un "parc d'atraccions barat". Igual que Robert Altman, per qui aquest "parc d'atraccions" suposava la mort del cine. "'La guerra de les galàxies' va ser la pel·lícula que va devorar el cor i l'ànima de Hollywood”, va sentenciar Paul Schrader. "Va passar el mateix que amb McDonald’s. Quan es va consolidar, la gent es va oblidar del gust del bon menjar", va criticar el director de 'L'exorcista', William Friedkin. Davant les bufetades, Lucas es va defensar a mort i, de passada, va beneir el públic: "Ni vaig matar la indústria del cine ni la vaig fer més infantil. ¿Per què veu la gent aquestes pel·lícules si no són bones? ¿Per què ha de ser tan estúpid el públic?".