La reconquista Estopa

Si per a un artista normal omplir el Sant Jordi és una gesta que es produeix una vegada en la vida i es recorda amb emoció a l'hora d'emprendre el camí de tornada als clubs, per a Estopa és al revés: les actuacions d'A solas, l'any passat, van ser una raresa que ja ha sigut severament corregida amb el seu retorn als grans recintes i una nova nit, la setena de la seva carrera, a l'escenari de Montjuïc. Plaça a la qual tenen presa la mesura, a la qual ahir a la nit van parlar de tu a tu amb un espectacle més sofisticat del que és habitual, amb vídeo i llums de gamma alta, i la seva recepta de poesia de carrer a cop de rumba amb pelatge rocker i algunes balades sentides.

Arrencada amb retard, si bé no tant com Madonna dimarts i dimecres, 35 minuts durant els quals es van acomodar els 17.234 assistents (xifres de l'organització) mentre sonava a discreció l'encantador rock greixós d'un dels grups favorits dels Muñoz, ZZ Top (ZZ Estopa, en diuen ells). El concert va començar amb un solo de bateria d'Anye Bao. Que es noti que és el director artístic de la banda. Els Muñoz van sortir de l'interior d'una rentadora gegant, pintoresc detall domèstic, i van atacar amb un parell de cartes segures per entrar en situació, Cacho a cacho i Vino tinto, després de les quals David Muñoz es va dirigir al públic amb harmòniques paraules. «Aquest és un punt de trobada de tots els catalans, cada un amb la vostra índole, la vostra ideologia i les vostres coses. Heu vingut i us volem fer un petó». Pastillas para dormir, mascaró de proa del nou disc, Rumba a lo desconocido, i el Sant Jordi del revés. Tenim un nou clàssic, amb dues tornades seguides i tot, que no sigui dit. I aquest moment conegut en què David es queda mirant a les grades, integrant el públic en la seva manera de viure l'èxit. «Mamma mia, ¡setena vegada, Jose!».

CANVIS DE 'TEMPO'

Va anunciar, amb aquesta ironia tan pròpia de Cornellà, dues hores i deu de «cançons de tota la vida barrejades amb cançons de sempre» i el repertori va anar combinant moments de recés, com Hemicraneal («de baladetes anem molt malament, en tenim poquetes», va confessar David en català) i empelts gairebé pop, Tonto, amb la força estripada de Tu calorro. «Catalunya és la pàtria de la rumba», va celebrar. «Quan ens morim de vells, morirem amb la rumba catalana». Moment solemne, com quan van dir que eren paios poc intel·lectuals. «Hem anat com a molt a Harvard, a Harvard-cete», va assegurar David.

Estopa té una banda frondosa, però els Muñoz segueixen al centre de la foto, sense risc de ser engolits pels seus dotats músics, i marquen el ritme del set amb mà de ferro. El d'ahir a la nit va ser un concert d'Estopa amb les seves cadències i punts d'inflexió, amb aquesta narrativa Mi sombrero, història d'un jonqui gairebé sense tornada, aliena a tot sentit de la festa, que van enllaçar amb Ya no me acuerdo, cantada amb sentiment per Jose (i amb un solo de teclat de Nacho Lesko, vell còmplice d'El Último de la Fila). Després de Gafas de rosa, la cançó més política de Rumba a lo desconocido, sobre la inhibició davant els problemes col·lectius («saca tu sonrisa más casposa / Relájate y disfruta de tu país»), els Muñoz es van quedar sols per recordar els seus orígens a dues veus i dues guitarres: Vuelvo a las andadas, Destrangis in the night, Mi primera cana i un Tan solo al qual a mig camí es va sumar la banda.

CANÇÓ SORPRESA

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Identificar mitjos temps amb maduresa és un estereotip, però ahir a la nit n'hi va haver alguns de nou encuny que van matisar el seu guió rumber expansiu: d'Ando buscando (que van gravar per a un videoclip) a Mundo marrón, aquesta després d'un rescat no previst, Vacaciones. Una mica de virtuosisme flamenc en la introducció d'El del medio de Los Chichos, a càrrec de Juan Maya, aportant altres colors, i, això sí, un Pastillas de freno a tomba oberta, amb crescendo punkie, dedicat «a la gent que es lleva a les 5 de la matinada i a la que vol aixecar-se a les 5 però no pot. I a sobre els diuen que no volen, ¡els fills de la gran puta!», va cridar David.

Per a l'ascens al cim, Estopa va comptar amb Me falta el aliento, Poco a poco, La raja de tu falda amb acordió i toc de cúmbia i Fuente de energía, avanços d'uns bisos que va obrir Nadie sabe (amb imponent introducció en pla Highway star, de Deep Purple) i culminat amb Como Camarón. Una altra festa d'Estopa, creixent en públic, i el que els queda. Pròxima cita, el 15 d'octubre del 2016.