Javier Olivares avança per on aniran els primers episodis de 'El Ministerio del Tiempo 2'

La segona temporada d'‘El Ministerio del Tiempo’, aquest “miracle” a la TV espanyola actual, diu el seu productor i guionista, ja escalfa motors. Javier Olivares ja ha vist acabats de muntar els cinc primers capítols. “Estic molt content de com ha quedat la sèrie. Hem anat a una línia, la dels primers episodis de la primera temporada, de vida, d'aventures, d'homenatges a gèneres i a sèries com ‘Lost’, amb drames personals forts però molta ironia i sentit de l'humor”, avança.

La primera temporada va estar marcada per un cop duríssim: la mort del cocreador de la sèrie i germà de Javier Olivares, Pablo. “A partir del cinquè episodi es va convertir en una meravellosa sèrie però que estava molt marcada pel dolor que sentia per la mort del meu germà. Els últims capítols són de molta profunditat sentimental, com el del ‘Guernica’ o el de Lorca. Però no pots estar de dol sempre. Jo vaig intentar veure el capítol de Lorca i no vaig poder. Era el comiat de Julián de Lorca, i el meu del meu germà. Aquest nivell de drama personal no es pot mantenir”.

Olivares ens avança pistes dels primers capítols. “És una temporada que comencem amb el Cid (Sergio Peris-Mencheta), amb la feble línia que separa llegenda i història. Un capítol que parla també de com de malament pot tractar els herois Espanya”. El segon “és un ‘thriller’ autèntic ambientat en una casa a Madrid en què hi va haver assassinats durant un període de 40 anys”. En el tercer apareix Cervantes, interpretat per Pere Ponce. “En la seva ambició de ser un autor teatral d'èxit per sobre de Lope està a punt de no entregar el ‘Quixot’ a la impremta i ha d'intervenir el ministeri”, explica el guionista.

Notícies relacionades

'El Ministerio del Tiempo' grava amb 50 'ministèrics'

Javier Olivares: "No s'ha de viatjar en el temps en va"

El quart, prossegueix, “és una història molt bonica de la nit de Nadal que va passar Napoleó a Tordesillas el 1808, en la qual va ordenar executar tres soldats espanyols, però, sopant amb l'abadessa, va passar una nit tan entretinguda (parlant, només, que era una dona gran) que els va perdonar”. Aquest episodi, afegeix, “és un homenatge íntegre a una sèrie meravellosa com ‘‘Alló, ‘Alló!’; el primer capítol de comèdia-comèdia del ‘ministeri’”.

I d'allà passem a Nova York amb l'escapista Houdini el 1924, quan va invitar un espanyol que sostenia que tenia raigs X en la mirada per desemmascarar-lo. “També parlarem de la grip espanyola, dels últims de Filipines…”, prossegueix. Centenars de milers de ‘ministèrics’ hauran d'esperar encara algun mes per veure aquests episodis. Però ja falta poc.