Adele, en cinc càpsules

Aquest divendres arriba per fi a les botigues '25', el disc més esperat de l’any. Encara que esperat és dir poc. El tercer àlbum d’Adele és al pop 'mainstream' el que 'Star wars: El despertar de la força' al cine d’entreteniment: aquest 'blockbuster' que cap ciutadà pensa perdre’s i en què van a parar una gran part de les esperances de tota una indústria.

    Adele Laurie Blue Adkins, cantant compositora pop-soul rere l’estela de Dusty Springfield i Aretha Franklin, és una de les poques estrelles d’abast massiu que queden en un entorn musical fragmentat, on els petits fenòmens –nodrits per les xarxes– neixen amb tanta facilitat com moren. La londinenca ven xifres d’altres temps: el seu segon àlbum, '21' (2011), va ser el primer des del 'Thriller' de Michael Jackson a liderar la llista de 'best-sellers' de l’any de 'Billboard' durant dos anys seguits; n’ha venut més de 30 milions de còpies a nivell global.

RISC LIMITAT / Les expectatives comercials són estratosfèriques, però potser serà difícil que Adele iguali o superi el fenomen de '21'. Ella mateixa es protegeix del possible descens amb declaracions com aquestes, al DJ de BBC Radio 1 Nick Grimshaw: «És una tonteria esperar res que s’hi acosti. Va ser fenomenal el que va passar, però va ser un fenomen».

    Mentre arriben les noves cançons –només se n’han llançat oficialment dues, el single 'Hello' i una versió en directe a l’estudi de 'When we were young'–, repassem el que s’ha de saber sobre aquest disc esdeveniment, perquè les seves cançons sonaran per tots els flancs. De les primeres escoltes –escoltes íntegres i legals, a través d’un enllaç personalitzat per a la premsa– es desprèn que Adele ha optat per la filosofia de «si alguna cosa no està trencada, ¿per què s’ha de trencar?». El risc és limitat. Els canvis sonors respecte a '21' són escassos i el principal camp d’acció segueix sent la 'power ballad' més gran que la vida.

EL TÍTOL

No té gaire secret: com els anteriors, fa referència a l’edat que tenia Adele mentre el componia. '19' (2008) va reflectir el seu salt de noia a dona, i '21' (2011), el seu intent d’observar-ho tot amb més paciència i compassió, amb la saviesa que donen els anys; o bé, dos anys més. Segons Adele, amb '25' s’ha acabat per a ella això de titular discos amb les edats. ¿O ens sorprendrà algun dia amb '71', un àlbum crepuscular, madur, a l’estil de l’últim Johnny Cash?

ELS COL·LABORADORS

Entre els col·laboradors de '25' figuren noms habituals del pop supervendes com Greg Kurstin (mà dreta en la producció i composició de Lily Allen), Max Martin (mestre suec darrere d’himnes de Britney Spears, Katy Perry i Taylor Swift, entre altres) i dos antics aliats com Ryan Tedder (cap més visible d’OneRepublic però també 'hitmaker' a l’ombra) i Paul Epworth, que va col·laborar amb ella en el tema guanyador de l’Oscar per a 'Skyfall'.

    Per un altre costat, Adele va voler treballar amb noms més indies com Danger Mouse (50% de Gnarls Barkley, dissenyador del so de Gorillaz i The Black Keys), Ariel Rechtshaid (responsable del so de Vampire Weekend) i el jove cantautor Tobias Jesso Jr., que com ella adora la dècada dels anys 70, en particular les cançons que en aquells dies l’iconoclasta Randy Newman tocava en clubs de Los Angeles. Un repartiment variat que, no obstant, s’adapta gairebé sempre a la visió nostàlgica d’Adele.

    En molts moments, la visió retroactiva funciona a la perfecció: és el cas de 'When we were young', la cançó composta a mitges amb Tobias Jesso Jr. en un piano que havia pertangut al compositor minimalista Philip Glass, un antic amic dels avis de Tobias. Va a buscar el lacrimal i l’atrapa sense remei. Adele va compartir fa uns dies aquesta versió en viu a l’estudi.

 

EL QUE NO VA FUNCIONAR

Amb altres aliats previstos no hi va haver tanta química. Damon Albarn va treballar també en el disc d’Adele, sembla que en va. El líder de Blur deia al setembre a 'The Sun': «¿Utilitzarà alguna cosa del que hem fet? No ho crec. A veure què passa [el nom d’Albarn no apareix en els crèdits disponibles fins al moment]. El tema és que és molt insegura. I no necessita ser-ho, perquè és molt jove».

    En un perfil de 'Rolling Stone', Adele va oferir una visió grisa de la trobada amb Albarn: «Va acabar sent un d’aquells moments de val més que no coneguis els teus ídols. I el que és més trist és que era molt fan de Blur de jove. Però va ser trist, i em penedeixo d’haver passat una estona amb ell… Res va anar bé. Res s’ajustava al meu disc. Ell va dir que era insegura, quan sóc la persona menys insegura que conec. ¿Li pregunto la seva opinió sobre les meves pors, sobre tornar a cantar amb un nen –perquè ell també té un fill–, i després em diu insegura?».

    Tampoc va fructificar la feina amb Sia, encara que aquesta última ha rescatat un dels temes en què totes dues van col·laborar, 'Alive', per al seu propi nou disc. 

LA MOTIVACIÓ

Com recordava ella mateixa en el perfil de 'Rolling Stone', Adele ara és mare. El 2012 va tenir un fill, Angelo, del seu nòvio des de fa uns anys, Simon Konecki, president de l’oenagé Drop4Drop, dedicada a portar aigua neta a llocs necessitats. Adele ha dit que el naixement d’Angelo l’ha impulsat a gravar de nou (en una entrevista va declarar «vull que el meu fill sàpiga el que faig»), però va rebutjar tot un àlbum sobre la maternitat per considerar-lo avorrit per a qui no fos mare.

Notícies relacionades

Així sona el nou disc d'Adele

L'èxit d'Adele amenaça Spotify i Apple (però Justin Bieber li porta la contrària)

EL REFERENT 

En el subgènere 'Discos compostos després del primer fill', un dels menys avorrits deu ser 'Ray of light', de Madonna. I precisament aquest disc ha sigut una de les inspiracions clau per a '25'. «Per mi, el millor de Madonna», segons va dir Adele a 'Rolling Stone'. Només que en aquest disc falten els ritmes de discoteca. S’haurà d’esperar a les remescles.