Mor André Glucksman, el filòsof que va passar del maoisme a Sarkozy

André Glucksman, un dels filòsofs estrella que es van donar a conèixer amb el maig francès del 1968 i que des d'aleshores es va convertir en un dels intel·lectuals més mediàtics del país per la seva intervenció en nombroses polèmiques, va morir la nit passada a París als 78 anys. Glucksman va estar associat al moviment conegut com el dels Nous Filòsofs a començaments dels anys 1970 i va tenir una notable evolució ideològica al llarg de la seva vida pública, en què va passar del marxisme a defensar Nicolas Sarkozy.

Nascut el 19 de juny de 1937 a Boulogne Billancourt, una ciutat limítrofa amb París, de pares jueus d'origen austríac, era assistent del sociòleg Raymond Aron quan es van produir les revoltes estudiantils del 1968, en què va participar activament. Va passar de ser un militant maoista defensor de l'anomenada Revolució Cultural portada a terme a la Xina a trencar amb el marxisme i a denunciar els crims dels règims comunistes, en particular en un llibre publicat el 1975 i del qual es van vendre desenes de milers d'exemplars: 'La cuinera i el devorador d'homes. Reflexions sobre l'Estat, el marxisme i els camps de concentració'.

ANTICOLONIALISME

El 1979, juntament amb Raymond Aron i el pare de l'existencialisme, Jean-Paul Sartre, es va posar al capdavant d'una iniciativa per ajudar els refugiats que fugien del Vietnam amb la victòria en aquest país dels comunistes en la guerra. Milers d'aquests refugiats van ser acollits llavors per França.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Molt actiu en els moviments anticolonialistes, als anys 1980 el seu viratge ideològic va ser cap a l'atlantisme, entès com una forma d'antitotalitarisme i de defensa dels drets humans davant múltiples dictadures. Per això mateix es va pronunciar contra el pacifisme. Va defensar la intervenció de la coalició liderada per Estats Units contra l'Iraq de Saddam Hussein en la primera guerra del Golf el 1991, igual que la de l'OTAN a Sèrbia el 1999 pel conflicte amb Kosovo.

A començaments del 2007, va manifestar el seu suport a favor de Nicolas Sarkozy en la campanya que portaria el líder conservador a la presidència de la República (2007-2012). Posteriorment es va allunyar d'ell per la proximitat que va mantenir Sarkozy amb el president rus, Vladímir Putin, la política del qual, en particular a Txetxènia, havia denunciat repetidament.