Sopa de Cabra «L'emoció és tan important com la protesta»

Després dels seus tres concerts de l'estiu passat, Sopa de Cabra publica avui Cercles, el seu primer disc amb cançons noves des de Plou i fa sol (2001). Un treball en què la banda de Girona reanima el seu rock clàssic des d'un enquadrament madur, amb reflexos melancòlics i acabat detallista. L'estrenarà el 17 de gener al Liceu, a la nit baptismal del Suite Festival.

-Cercles es va gravar aquest estiu aprofitant, van dir, l'energia dels concerts. Però el disc els ha sortit poc extravertit. Potser és el seu treball menys rocker, ¿no creuen?

-Gerard Quintana: L'estiu ens genera estímuls positius, però això no significa que aquest hagués de ser un disc de festa major. És un treball més d'explorar emocions.

-La primera paraula de la peça Cercles, el senzill, és «camins», tot un clàssic soper. ¿Autoparòdia?

-G. Q.: En cert moment vaig pensar que estaria bé escriure les lletres amb només 50 paraules, o 100, perquè al tornar amb el grup sentia que tornava a un imaginari conegut, travessant camins, mirant estrelles i eixamplant horitzons. Anant a la atemporalitat, a les coses que poden durar. Pensant que d'aquí 150 anys algú que escolti la cançó pugui emocionar-se al veure sortir el sol. Aquesta vegada no sé què ha guanyat, si els camins o les estrelles…

-Es respira un estat d'ànim semblant al del seu disc anterior, fa catorze anys, quan llavors el grup s'acomiadava i ara torna.

-Josep Thió: És lògic que hi hagi una continuïtat: quan compons per a Sopa utilitzes un llenguatge concret i et fixes un objectiu.

-G. Q.: Fer música que connecti l'oient amb ell mateix. Per això fujo del costumisme.

-En el rock encara s'encarna a vegades el rol eternament juvenil: Jagger contorsionant-se en escena com un noi de 20 anys. Però Sopa no sembla voler simular coses no és. No hi ha sobreactuació ni una eufòria fingida.

-G. Q.: No hem intentat impostar res. I la música de la joventut d'ara està lluny del que fem: Txarango, Els Catarres…

-¿És un disc per a gent de la seva generació, que ronda els 50?

-J. T.: ¡Espero que no!

-G. Q.: Hem intentat ser nosaltres mateixos, expressar el que sentim, sense inventar-nos res. Les emocions són molt transversals, no són patrimoni de cap edat.

-En els discos més antics de Sopa hi havia una relació amb el carrer: «El boig de la ciutat», «L'Empordà», «El carrer dels torrats»… Tot això ha desaparegut.

-G. Q.: Llavors vivíem al carrer, en grup, i ara ja no és així. Els personatges ens servien per transmetre una actitud provocativa que potser no es corresponia amb el que érem. Era fruit de la joventut.

-Gerard s'ha expressat en el camp polític, però no ha incorporat les seves idees al disc.

-G. Q.: Som una banda. El meu lloc com a lletrista i cantant de Sopa no és el mateix que quan treballo en solitari. No és un disc protesta, sinó d'expressar emocions, que són tan importants com la protesta.

-J. T.: Hi ha un enfocament més humanista i filosòfic. El disc reflecteix d'on venim, d'una manera llibertària d'entendre la vida, així que el debat polític actual en queda fora.

-¿Han quedat enrere els xocs d'egos, la tensió Quintana-Thió?

-J. T.: Les tibantors es van donar en altres parelles de ball a part del Gerard i jo. Però ara ja saps com és cadascú, has après a respectar i els anys et treuen supèrbia.

-G. Q.: Un cantant sempre genera tensions a causa de l'atenció mediàtica. I amb uns personatges tan tossuts com nosaltres… És normal.

-En aquell context actual que deien, de música de festa major, ¿on veuen Sopa de Cabra?

-G. Q.: Tenim repertori per actuar a qualsevol lloc, incloent-hi barraques de festes majors, però no és on va dirigit aquest disc.

-Apartar-se d'aquest circuit suposa rebutjar la principal força contractant de l'escena. 

-G. Q.: Per això farem un nombre limitat de concerts. No ens posarem a tocar a les festes ni en concerts gratuïts. Això és l'antítesi del que fem.

-J. T.: Volem cuidar l'espectacle, l'escenari...

-El 2011 van omplir tres nits el Sant Jordi. Potser van jugar llavors amb l'efecte de l'esdeveniment excepcional. ¿És irrepetible?

-J. T.: Segurament.

-G. Q.: El nostre objectiu no és fer molts concerts sinó primar la producció, anant contracorrent, perquè això gairebé no existeix en el circuit privat.

-J. T.: ¿Què ens queda? Intentar que un concert de Sopa sigui especial. Volem conservar aquell esperit.

-¿Tindrà continuïtat Cercles?

-G. Q.: Mai hem fet plans a més de dos anys vista.

-J. T.: Bé, abans els contractes t'obligaven a diversos discos.

Notícies relacionades

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

La vida sense Paul Auster

-(G. Q.) Sí, però com que ara ningú sap si d'aquí dos anys seguiran existint els discos...

Vea un fragment de l'entrevista amb el mòbil o en e-periodico.és