El festival del canvi

El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat no té un bar Ramón, sinó dos. I al mateix carrer. En un d'ells, Manu Chao i Óscar Rando, codirector del festival Esperanzah, recorden la primera vegada que el cantant va actuar al barri. «Va ser el primer intent d'utilitzar la cultura per esborrar l'estigma de Sant Cosme com a barri al qual només es venia a buscar droga», explica Rando. «Sempre hem fet concertets de perifèria a l'Hospitalet i a Terrassa i aquest va ser aquí darrere, al centre cívic, el 2008», calcula Manu. «Feia tanta calor i hi havia tant de suor que el terra estava moll i el Madjid (Fahem el guitarrista de la seva banda) va saltar, va relliscar i es va trencar la pota».

Per a Óscar Rando, aquell concert va marcar un abans i un després al barri. «La gent es va començar a preguntar per què aquest home que omple estadis venia a un lloc com Sant Cosme. Allò va generar un sentiment d'orgull molt important. I, per una altra part, molta gent del Prat i de Barcelona que no s'atrevia a entrar al barri per por va venir aquell dia al centre cívic», recorda. Heus aquí la llavor del festival Esperanzah que, set anys després, celebra una edició més al barri on va néixer. I, una vegada més, amb Manu Chao com a reclam.

L'Esperanzah no és un festival a l'ús però tampoc ho és la ciutat que l'acull. Des del 1982 governa al Prat del Llobregat un alcalde d'Iniciativa per Catalunya. Però més enllà del color polític dominant, crida l'atenció que aquest municipi de 70.000 habitants tingui registrades quatre-centes associacions. «El Prat sorgeix de la millor tradició de les ciutats obreres, de gent senzilla que s'ha hagut d'associar per canviar les coses», explica Rando.

Esperanzah ha nascut, doncs, en un ecosistema associatiu molt sòlid. El mateix festival va ser iniciativa de GATS (Grups Associats pel Treball Sociocultural), entitat en què treballa el mateix Rando. I l'Esperanzah no solament hereta sinó que fomenta aquesta dinàmica associativa en el seu dia a dia. «Les assegurances del festival ens les porta Arç Cooperativa, ens financem amb la cooperativa de crèdit Coop 57, les telecomunicacions les gestiona la nostra pròpia cooperativa, Eticom, i ja tenim cooperativa d'energia, Som Energia»,  celebra Rando. «Per canviar el món abans s'ha de canviar l'economia i nosaltres venim a construir alternatives. Si poguéssim muntar el festival només amb models d'economia solidària ho faríem», assegura.

On encara no hi ha una alternativa real, Esperanzah busca solucions parcials. Per exemple, part de la cervesa que es vengui al festival serà d'una cooperativa del Prat. «¡I l'altra cervesa val dos euros!», exclama Manu. «Jo mateix he tocat en festivals on la cervesa valia cinc euros perquè a vegades no pots estar a sobre de tot, i no m'ha agradat gens», lamenta.

Arriben les Dones Sàvies

Manu Chao ja ha muntat una bona festa durant la sobretaula amb el seu charango i unes cançonetes, però les que armen ara l'enrenou al bar Ramón són tres dones que entren cridant: «¡Manuuu, fes-nos dos petons!». Són representants de Dones Sàvies, una de les associacions més populars i actives de Sant Cosme. Aquest cap de setmana elles s'encarregaran de cuinar per als músics. ¿Quin altre festival pot marcar-se el punt de tenir mans amb tanta experiència rere els fogons? «Cuinareu alguna cosa bona, ¿no?», els pregunta el francès. «No hi ha ni un punyeter acte al Prat en què no participin aquestes senyores», assegura Rando.

Notícies relacionades

La Tourette, un ens «malèvol»

Rosalía i l’afany de control

«Nosaltres no som gent festivalera: som educadors socials», aclareix l'ideòleg de l'Esperanzah. De fet, la producció i contractació de les bandes va a càrrec de la sala Salamandra de l'Hospitalet. I tampoc Chao considera l'Esperanzah un festival de música: «Exagero una mica, però la música és gairebé una excusa. Per mi és un punt de trobada». Evidentment, aquesta fira d'idees i cançons no vol ser un altre aparador d'artistes sinó un motor de transformació social. Moltes bandes repeteixen perquè volen recolzar la iniciativa. El caixet de Manu i la seva banda és «tres bitllets de Vueling».

Avui la música començarà a sonar al Parc Nou del Prat a les 18.30 hores. I per primer cop des del seu naixement, el 2008, l'Esperanzah serà de pagament. El preu és de riure: 15 euros per dos dies de concerts. S'han distribuït invitacions entre les associacions de la ciutat perquè arribin a la gent amb més dificultats. I Rando insisteix: «Si algú no pot pagar l'entrada, que contacti amb nosaltres. No volem que ningú es quedi fora». El ganxo de l'Esperanzah està fora de tot dubte. Ahir, la seva web va estar col·lapsada diverses hores davant l'allau de gent que volia comprar entrades.