Necrofília al dipòsit de cadàvers

Fa uns anys, quan anava a l'institut, Héctor Hernández Vicens va llegir una truculenta notícia en un diari: el zelador d'un dipòsit de cadàvers estava violant el cadàver d'una dona quan aquesta, en ple acte sexual, va obrir els ulls i va tornar a la vida. La imatge d'aquell home fugint horroritzat va deixar marcat Hernández Vicens, tant, que ha acabat sent el punt de partida de la seva opera prima, El cadáver de Anna Fritz, presentada a concurs a Sitges. «Buscava alguna història escabrosa per a la meva primera pel·lícula, i vaig veure que no se me'n podia acudir una de pitjor que aquesta. Perquè, a part que has d'estar molt malament per fer-ho amb un cadàver, ¿com et sentiries a l'hora de confessar que has fet una cosa tan mal vista socialment com la necrofília? ¡És la mort social!», exclama amb contagiós entusiasme el director i guionista mallorquí en conversa amb aquest diari.

L'Anna Fritz del títol és una jove actriu de cine (bella i famosa, una autèntica diva de l'alfombra vermella) que acaba de morir en una festa. Un zelador i dos amics entren al dipòsit només per veure el seu cadàver nu i fer-li unes fotos, però van una mica col·locats de cocaïna i alcohol i, en fi, la cosa acabarà tan malament com es poden imaginar. «Adverteixo que, en efecte, hi ha una o dues escenes necròfiles, però la pel·lícula no va de necrofília», diu el director. «Es tracta, simplement, d'una excusa per parlar d'altres coses. De gent corrent que es converteix en un monstre i intenta sobreviure al preu que sigui, ja no físicament sinó socialment. Perquè tu t'ho fas un dia amb un cadàver i es fa públic... i ja estàs mort. La mort per tota la vida. És una cosa que a través d'internet s'acaba sabent a qualsevol lloc del planeta».

Més enllà de teoritzacions sobre la necrofília i les seves conseqüències, El cadáver de Anna Fritz és un eficaç thriller d'atmosfera malsana i olor de formol que transcorre pràcticament en la seva totalitat entre les quatre parets del dipòsit; i on brilla la magnètica presència

Notícies relacionades

L’OTAN del "papi" Trump

Borja-Villel combat la narrativa burgesa del museu tradicional

-i els ulls- d'Alba Ribas com a morta tornada a la vida. «Jo, si pogués, no agafaria mai actors superfamosos. És una mania meva, ja, però m'ha anat de conya que tant Alba com Albert Carbó, Cristian Valencia i Bernat Saumell [el zelador i els seus dos amics] siguin més o menys desconeguts per al gran públic. Donen una gran sensació de realisme», assegura Hernández Vicens. El film, «de molt baix, ínfim pressupost, al qual va ajudar que hi hagués més morts que vius», es va rodar durant quatre setmanes després de cinc més de prèvies d'assajos i preparació. «El rodatge va ser duríssim, tens, angoixant de veritat. Els actors van acabar literalment destrossats. Molta tensió», relata el director.

Estrena, el 30 d'octubre

«Per favor, no oblidis dir que la pel·lícula s'estrena en cines el 30 d'octubre», ens demana entre rialles. Abans que a Sitges, El cadáver de Anna Fritz s'ha pogut veure en festivals referencials de gènere com el South by SouthWest. «¡I amb una resposta de crítica i públic molt per sobre de les expectatives!».