Imagina un món amb Lennon

La influència de l'icònic líder dels Beatles segueix viva en aquests dies de commemoració del seu 75è aniversari

5
Es llegeix en minuts
GABRIEL JARABA

John Lennon no era només un beatle o un artista singular i idolatrat. Va ser un pioner de moltes tendències, fenòmens i fets tant artístics com socials. En el que hauria sigut el seu 75è aniversari, no conservem únicament el record del que va fer; el nostre temps guarda l'empremta dels seus passos. Si ell visqués la reconeixeria en moltes coses de les que passen avui.

ACTIVISME33John Lennon va fer valer la seva enorme popularitat com a mitjà d'activisme social abans que George Harrison organitzés el concert per Bangla Desh, Bob Geldof fes el mateix amb Live Aid o U2 amb els seus actes benèfics. Però l'actitud social de John no va ser la beneficència sinó la protesta política, pro drets civils, contra l'opressió dels aparells d'Estat i la lògica de la repressió, i per això va ser vigilat per l'FBI i va estar a punt de ser deportat dels Estats Units. L'activisme sociopolític de John va ser una prefiguració del moviment indignat i del nord-americà Occupy Wall Street.

La protesta de Lennon va ser la prefiguració del moviment mundial contra la guerra que va ocupar els carrers a la guerra del Golf. Per cert que la persecució de John per l'Administració Nixon sembla subsistir en les acusacions actuals contra Julian Assange i Edward Snowden.

SEXE I PROTESTA 33John i Yoko es van fer fotografiar al llit com a protesta contra la guerra i Annie Leibovitz va obtenir una bellíssima imatge d'una abraçada de la parella sense roba. Avui dia la nuesa disconforme continua sent motiu d'escàndol amb motiu de les intervencions del grup Femen. Fins i tot sense nuesa: se sospita que el grup punk Pussy Riot va ser condemnat a presó i enviat a Sibèria per l'aliança Estat-Església a Rússia no només per la seva protesta en una catedral sinó també per l'aspecte provocatiu del seu nom.

RELIGIÓ 33La denúncia de la religió dogmàtica en aliança amb el cesarisme estava present a la cançó Imagine: «and no religion too». El futur va portar, en contra del que John somiava, més religió de la que la història present pot pair; quan va morir, encara no se sospitava el que seria l'ascens de l'islamisme.

Però Lennon ja va provar un tast de la intolerància de l'evangelisme reaccionari americà des que va posar el peu per primera vegada en aquell continent. La denúncia de Pussy Riot és descendent directa d'aquella consciència lennoniana. Encara que no va ser capaç de veure un altre corrent paral·lel: els moviments d'aproximació entre esglésies cristianes al voltant del Consell Mundial de les Esglésies, la presidència de l'Església Episcopal americana a càrrec d'una dona (la bisbessa Katharine Jefferts Schori), la successiva presidència de la institució per un negre (el bisbe Michael Curry) i l'extensió d'una nova consciència espiritual universalista amb diverses formes. Per no mencionar el primer papa americà.

RESCAT DEL ROCK PIONER

Els Beatles es van fer famosos amb les seves pròpies cançons; la marca Lennon-McCartney va ser una font de creativitat inigualable. Però abans van fer unes versions excel·lents d'alguns clàssics del rock, tant blanc com negre: Carl Perkins, Chuck Berry, Little Richard, Hank Williams. Fins i tot, significativament, la guitarra solista que utilitzava George Harrison era una Gretsch Chet Atkins Country Gentleman.

Després, amb la Plastic Ono Band, els temes d'aquells grans precursors van tornar al seu repertori, com Blue suede shoes, Dizzy miss Lizzy o Long tall Sally. Actualment, els temes pioners del rock que els Beatles van importar d'Amèrica a Liverpool són números imprescindibles en qualsevol antologia i ningú hauria de sortir a escena sense saber interpretar-los.

ENTEÒGENS

La gran difusió que va tenir l'àcid lisèrgic (LSD) entre la generació de la contracultura en els últims 60 i 70 va fer que fos prohibit, i se'n va interrompre l'ús experimental en la teràpia psiquiàtrica.

La contracultura apareguda a Califòrnia ha evolucionat fins a submergir-se en l'actual moviment transpersonal, liderat precisament pel psiquiatre Stanislav Grof, pioner de l'experimentació clínica amb LSD. John va ser un esperit curiós que va practicar la teràpia del crit primal de Janov, que es reflecteix en algunes de les seves cançons, i la seva exploració dels mons interns amb els enteògens va precedir, de manera intuïtiva i desordenada, el que avui dia és assumit com a psicoterapèutic en el marc d'un nou paradigma de coneixement.

HONOR A LA TAMLA MOTOWN I L'HERÈNCIA AFROAMERICANA

Mentre els rockers nord-americans vivien la majoria d'esquena a la música negra del seu país, John Lennon va fer amb ells el mateix que amb els pioners del rock blanc: recuperar i adaptar les seves cançons, com Money, Please mr. Postman o You really got a hold on me, en els inicis dels Beatles i amb la Plastic Ono Band després. Ritchie Havens i Sly and the Family Stone, llavors, encara havien de colar-se sense avisar als macrofestivals hippies d'Amèrica del Nord. Avui gairebé no hi ha delimitacions racials en la música mundial.

FEMINISME

En l'època de Lennon el feminisme encara no havia impregnat la cultura institucional i la cultura cívica general. El moviment Women's Lib i les noies que cremaven els seus sostenidors en públic eren una avantguarda pionera. Les feministes dels 60 i 70 eren tan criticades com les seves antecessores, les sufragistes, i el feminisme, ridiculitzat o ignorat. John Lennon va ser, certament, un noi dur en la seva joventut rockera, però la seva unió amb Yoko Ono el va canviar: Woman is the nigger of the world (La dona és el negre del món) va ser una cançó seva que deia «la dona és l'esclava dels esclaus».

Notícies relacionades

L'ART COM A RUPTURA, DENÚNCIA I RECERCA

L'experiència de Yoko Ono en l'art contemporani, les performances i el teatre japonès butoh van obrir nous horitzons culturals al beatle, que avui tindria 75 anys si no hagués sigut assassinat el des­embre de 1980. Fins llavors, el rock vivia d'esquena al món de la cultura, les arts i l'expressió plàstica en un univers propi centrat en el disc i l'espectacle escènic. Es va haver d'esperar al 1981 per veure un escenari inspirat en Vassili Kandinsky en una gira dels Rolling Stones. Encara que els anti-Yoko mai van voler acceptarlo, les intuïcions de John i la seva curiositat per l'art van ser el precedent d'un art transdisciplinar actual que cada vegada s'estén més. Però la seva inquietud artística va ser prèvia a la seva aliança amb Yoko Ono: va ser actor de ficció al film How I won the war i escriptor amb In his own write. El que avui fan Viggo Mortensen i molts altres.

Temes:

Música