«El problema són els polítics, no són els veïns»

Fa 17 anys, aquesta banda hardcore d'Umeå (Suècia) va fer escola amb un disc eclèctic i esquerrà, The shape of punk to come, la influència del qual va créixer amb el temps. La seva continuació va trigar una mica a arribar: Freedom va sortir el juny passat. Dennis Lyxzén (vocalista) explica aquest nou assalt abans d'un esperat directe a l'Apolo (avui, 21.00 hores).

-Aquest àlbum no era a la seva llista de «coses per fer».

-(Rialles). No, no era a la meva llista i a la de ningú del grup. Quan ens vam reunir l'any 2012 [després de separar-se l'any 1998], no va ser per gravar. Però per insistència de David [Sandström; bateria] i Kris [Steen; guitarra] vam intentar compondre, gravar… I va ser fent la maqueta del tema Elektra quan vam saber que això funcionaria.

-Però tinc entès que no estaven contents amb el tema. ¿No el van passar a Shellback [famós productor pop] per veure si el podia millorar?

-No va anar del tot així. La versió original estava bé. Però el David la va passar a Shellback per tenir una opinió externa, i ell ens en va tornar una altra versió que ens va volar el cap. Vam acabar gravant aquesta versió amb ell.

-¿Com s'han pres els fans que gravin amb aquest productor tan mainstream? ¿Hi ha hagut queixes?

-La gent sempre es queixarà d'alguna cosa. En realitat, resulta impossible saber quins temes produeix ell. Són els que sonen més als Refused de la vella escola.

-Per exemple, Servants of death no és seva, malgrat l'empenta pop i el so electrònic.

-¡És tota de Refused! A la gent li agrada queixar-se per tot. I a nosaltres ens agrada provocar, per això a la nota de premsa recordem que Shellback ha treballat amb Taylor Swift i amb Pink.

-Quan van treure l'anterior disc, segur que no van rebre tot aquest feedback negatiu.

 

-Les xarxes ho han canviat tot. Hi ha molts tios, perquè sempre són tios, obsessionats a fer saber la seva opinió. Si haguéssim tret The shape of punk to come en un temps com ara, molta gent se l'hauria carregat.

-Hi ha grups que no aguanten tot això i llencen la tovallola.

-Jo ho entenc una mica. És complicat. Jo no aniria mai a Slayer i els diria que el seu nou disc em sembla una porqueria. A part de tot, el disc està bé.

-Aquest disc és, si pot ser, encara més directe en termes polítics que l'anterior.

-Sí, potser sobretot a l'alçada de 366, un tema sobre els refugiats. Em sorprèn que venguem la idea d'Europa com si fos el paradís mentre països com Grècia i Espanya es descomponen. Vull fer veure quins són els mals del capitalisme, també del nacionalisme.

Notícies relacionades

Així serà el gran concert per Palestina al Palau Sant Jordi: una «òpera contemporània» en sis actes

Barcelona i Madrid posen en valor l’aliança de la cultura i el turisme

-¿Quina opinió té del nacionalisme català?

-No ho conec tant per poder opinar. Sé que molta gent ho vol, m'imagino que tindran les seves raons, però hauria d'estudiar el tema abans de pronunciar-me seriosament. Sigui com sigui, en el meu món, com menys fronteres hi hagi millor. És estrany voler posar fronteres. Tots compartim el món. El problema són els polítics, no els veïns.