Frankenstein segueix viu

Mentre que la primavera del 2010 tot Europa estava preocupada per les cendres del volcà islandès de nom impronunciable, l'escriptor colombià William Ospina (Padua, Tolima, 1954) s'interessava per una altra erupció volcànica. La que el 1815 en una illa llunyana d'Indonèsia va propiciar un estrany fenomen pel qual l'estiu d'aquell any va ser el més fred dels registrats. Això va provocar que a l'altra punta del món, a Suïssa, durant tres dies de gèlid juny, cinc joves es veiessin obligats a recloure's de l'agressivitat del temps a Villa Diodati, a la riba del llac Leman, per imaginar-se i explicar històries, la seva única distracció. Eren els poetes romàntics Lord Byron i Percy Shelley, la seva dona, Mary Shelley, el secretari del primer, John William Polidori, i la germanastra de Mary i amant de Byron, Claire Clairmont.

L'estada no va provocar en els grans, Byron i Shelley, una obra memorable, en canvi van ser els personatges secundaris els que deixarien una empremta indeleble. Mary va imaginar el monstre de Frankenstein, i Polidori, el primer vampir literari. Les dues criatures van néixer a la mateixa casa i la mateixa nit encunyant mites que encara avui tensen les nostres pors.

CONNECTATS // Aquella trobada ha propiciat no poques ficcions literàries i pel·lícules -una d'elles, Remando al viento, de Gonzalo Suárez- però El año del verano que nunca llegó (Random House), el llibre d'Ospina, es proposa una altra cosa. No només explicar el que va succeir en aquelles vetllades, sinó també mostrar la investigació de l'escriptor convertit en el narrador d'una novel·la que teixeix un immens tapís amb tot d'anades i vingudes pel món perseguint els detalls d'aquella història i els seus capritxosos atzars. El primer -està dit- va ser l'erupció del volcà Tambora. «Mentre buscava documentació -explica l'autor- tenia la sensació que totes les coses estaven connectades secretament, que només havies de mirar amb una mica d'atenció per adonar-te'n. Tot el que no es connecta d'una forma natural, acaba fent-ho per la cultura. Potser per això la literatura té tant poder, perquè és la manera com els somnis individuals es converteixen en somnis col·lectius».

Seguir aquells joves romàntics que avui potser vestirien com rebels punks o com gòtics fa que Ospina s'interrogui pel seu llegat. «Moltes de les preguntes que van sorgir llavors sobre si es podia crear vida i intel·ligència artificial segueixen vives. La idea del canvi climàtic també es filtra en Frankenstein». Es pregunta l'autor si els joves d'avui no haurien de mirar-se en el mirall fosc de la imaginació romàntica. «Ells tenien somnis i ideals, i molta més passió. En l'actualitat correm el risc de convertir-nos en rosques i cargols d'una societat cada vegada més controladora».

Un dels aspectes que fascinen Ospina del mite de Frankenstein és que hagi sigut creat per una dona. «L'home que no va néixer de dona diu molt de les angoixes de la condició materna. En aquella època hi havia una alta mortalitat infantil i moltes mares morien al donar a llum, com la de la mateixa Mary Shelley».

NOVETATS // El llibre il·lumina poèticament aspectes curiosos i desconeguts. Com el fet que la inspiració per a la seva criatura li arribés a Mary a través dels germans Grimm, dels quals la seva madrastra era traductora a l'anglès. Els Grimm van recollir la història real d'un noble alemany que al castell de Frankenstein -el nom de l'edifici- experimentava amb cadàvers. O que Claire Clairmont, que va sobreviure al grup i va morir a Florència als 81 anys amb la correspondència de Byron com el seu principal tresor, va ser la inspiració per a Los papeles de Aspern, de Henry James. Sense oblidar que Ada Lovelace, la filla que Byron no va arribar a conèixer, fos formada com a matemàtica per la seva mare amb la intenció que no s'assemblés gens al seu pare i va arribar a ser la pionera del que avui coneixem com a informàtica.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Tot i no tenir un protagonisme actiu en les creacions de Villa Diodati, per a Ospina la figura de Byron, aquí gairebé el dolent de la pel·lícula, és crucial. «Era algú que potenciava tot el que tenia al seu voltant. El destí de Shelley es va modificar coneixent-lo. Mary va trobar la millor inspiració grotesca per al seu monstre. Polidori hi va veure en ell el vampir i Claire va trobar gràcies a ell el seu lloc en la llegenda».

LA PARADOXA / El fet que hagin sigut creadors de segona fila els responsables dels mites més perdurables de la literatura ajuda, segons Ospina, a trencar força supersticions. «Les obres de Byron i Shelley no es van escapar dels llibres com sí que ho van fer les creacions de Mary Shelley i Polidori, per ser conegudes per tota la humanitat, encara que la majoria no hagi llegit els llibres originals. Un gran creador també pot néixer com a fruit d'unes circumstàncies de temor i d'inspiració i en el fons ells són el símbol de l'escriptor possible que hi ha en tots nosaltres».