El mestre James Salter

James Salter (Nova York, 1925) va acabar de cremar els dies, si ens remetem al títol de les seves memòries, en què va escriure: «Només quan acceptes que ets mortal, i això no passa mai al principi, comences a entendre que la vida i la mort són la mateixa cosa». El pas dels anys va ser el gran aliat d'un home que abans de ser escriptor va ser pilot de combat però que va saber forjar la seva cuidadíssima i subtil literatura a base de treballar a foc lent, amb rigor i meticulositat. A Salter, que moria aquest dissabte als 90 anys a casa seva a Bridgehampton (Long Island), acompanyat de la seva segona dona, la dramaturga Kay Eldredge, li va arribar la popularitat i l'èxit de vendes el 2013 -«potser una mica tard. Però és agradable, com un cafè al matí», admetia-, quan va publicar la sisena novel·la, Això és tot (Empúries / Salamandra), però els seus col·legues anglosaxons, entre ells Julian Barnes, John Banville, Susan Sontag o John Irving, el consideraven des de feia molts anys un referent i un mestre. Com va dir Richard Ford, que el va anomenar «l'heroi oblidat», escrivia «les frases americanes més bé que ningú».

La seva producció va ser escassa (sis novel·les, dos llibres de relats i les seves memòries, Quemar los días, on va evitar tot dramatisme davant la mort prematura d'una filla) però va saber ser un estrateg a administrar els temps de la seva prosa, a trobar les paraules justes i, sobretot, a escriure sobre «la vida quotidiana, que és l'única que existeix», perquè «la vida deixa a l'antesala el coneixement i es rendeix a la passió, l'energia i la mentida», deia fa un any sobre Això és tot, amb la qual va tornar de manera exitosa a l'excel·lència literària després d'un silenci novel·lístic de 34 anys. De l'obra anterior (que havia estat publicant Salamandra en castellà i que està recuperant L'Altra en català) ha deixat empremta indeleble Joc i distracció (1967), una aventura amorosa a França entre un estudiant nord-americà i una jove francesa, considerada ja un clàssic de l'erotisme, que al seu dia va ser rebutjada per nombrosos editors, sent finalment George Plimpton, de Paris Review, qui li va avançar 3.000 dòlars per la novel·la. Apassionat de les dones, també va fer parlar de sexe a Això és tot. «El sexe és per a mi d'una importància immensa, però de la mena d'importància que sorgeix de manera natural, que no genera preguntes».

UN LECTOR ATENT / No pas menys memorables són Años luz (1975), on radiografiava l'agònica decadència d'un matrimoni, o els relats del volum L'última nit -amb frases com «La va mirar i, per un moment, va oblidar que ho tenia tot»-, reconeguts amb el PEN Book Award. «La meva escriptura requereix un lector atent -afirmava-.

No vull sonar pretensiós però hi ha una certa música en els meus llibres, una certa qualitat rítmica, conversa i diàleg que et pots perdre».

Notícies relacionades

James Salter: "Cultura és allò que interessa a la gent"

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Nascut James Arnold Horowitz en una família jueva acomodada, Salter va seguir molt jove els passos del seu pare estudiant a West Point, on es va graduar el 1945 començant una carrera de 12 anys amb més de cent accions com a pilot de combat a la Força Aèria dels EUA. En la segona guerra mundial va estar destinat a Okinawa i Hawaii i va ser voluntari en la guerra de Corea. La seva experiència militar li donaria l'experiència que va abocar en les dues primeres novel·les, una de les quals, Pilotos de caza (1956), arribaria al cine protagonitzada per Robert Mitchum.

El seu vincle amb Hollywood, un món que no va acabar de captivar-lo, va seguir amb diversos guions de cine, com el d'El descenso de la muerte (1969), amb Robert Redford. Aquells treballs li van permetre viatjar per la seva adorada Europa, on va quedar fascinat per Espanya i per figures com Lorca, Gaudí, Machado i Valle-Inclán. Per a sort per a la literatura va abandonar per la ploma la passió per volar.