La plaga de la nostra època al Lliure

Acaba la trilogia Tot pels diners del Lliure amb un dels seus impulsors, David Selvas, pilot amb Julio Manrique de la productora La Brutal que va acordar la idea amb Lluís Pasqual. L'onzena plaga, un text de Victoria Szpunberg que ha dirigit el mateix Selvas, és un epíleg més coral (nou intèrprets, entre ells els sis de La Kompanyia Lliure en el seu últim muntatge) i de dramatúrgia més convencional que les precedents, Mammón (Nao Albet i Marcel Borràs) i Cleòpatra (Iván Morales). Selvas sí que hi deixa el seu segell teatral amb una dinàmica i brillant posada en escena al petit Espai Lliure a partir d'uns àgils canvis d'espais.

Selvas i Szpunberg construeixen un mosaic de vides creuades que aconsegueix donar joc a aquests nou personatges, a pesar d'una esquematització que sembla impossible d'evitar. Passa, per exemple, amb Dylan Bravo, aquí molt més testimonial que en les peces anteriors, encara que novament un personatge catàrtic. Els fans del personatge de Manel Sans, sens dubte, el trobaran a faltar. L'onzena plaga (títol de ressò bíblic) presenta un grup de supervivents, gairebé víctimes, atrapats en un laberint. El d'un cruel sistema amb una estructura productiva que no deixa res dempeus. Té, a més, com a gran damnificada una joventut tan de sobres preparada com altament marginada. L'aparició d'una plaga de rates exerceix de metàfora d'aquest món putrefacte.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

DESHUMANITZACIÓ / Szpunberg dibuixa la deshumanització d'aquest cruel sistema a partir d'un variat ventall de personatges. L'obra s'obre amb un sopar de dues parelles que semblen felices. Però els amfitrions (Mima Riera i David Verdaguer) no poden ni separar-se per les seves penúries. Reben uns amics glamurosos (David Selvas i Pol López). Pura façana. Riera i Verdaguer tenen rellogada una noia argentina buscavides (Laura Aubert) i fa temps que no paguen al propietari de la seva vivenda, el fill del qual (Javier Beltran) és un guillat que espanta els deutors del seu progenitor. Sans, mentrestant, ara és un desratitzador municipal  que s'enfronta a la competència d'una agressiva comercial d'una empresa antiplagues (Paula Blanco).

L'espectador té oasis d'alleujament, de comicitat, que l'alliberen d'aquest univers desolat. Pol López, sempre brillant, protagonitza el més jocós. L'onzena plaga, en definitiva, és un final a to d'un excel·lent projecte, encara que quedi la sensació que abraça molt, aprofundeix una mica menys i deixa poc marge per a la sorpresa tot i el seu cru final.