En la ratera mercantil

En aquesta immunda societat consagrada al Déu diners, les rates campen tan amples. «És una selva assassina», diu un dels personatges de L'onzena plaga, l'obra de Victoria Szpunberg que tanca el tríptic Tot pels diners al Teatre Lliure després de Mammón i Cleòpatra. Més enllà dels maleïts rosegadors, l'11a plaga al·ludeix a la «podrida estructura mercantil que ho devora tot», aclareix l'autora, que vincula el destructiu sistema capitalista a la pèrdua de la llibertat i dels valors. «Només interessa la productivitat, la rendibilitat. És una epidèmia assassina que ens ha deshumanitzat fent aflorar tota la podridrura interior, la cobdícia», diu. L'obra s'estrena demà (es representarà fins al 21 de juny vinent) sota la direcció de David Selvas, impulsor amb la seva companyia La Brutal de la trilogia, que es representarà completa el 20 i el 21 de juny.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

En l'elenc d'aquesta última entrega participa la jove companyia del Lliure, a la qual s'uneixen el mateix Selvas i Manel Sans, enorme en el seu paper de Dylan Bravo en les dues peces anteriors, però que ara té una presència més escairada perquè es tracta d'una peça coral.

EN CRISI / L'acció ens trasllada a una casa al bosc a Vallvidrera. Una parella (David Verdaguer i Mima Riera) en crisi, econòmica i sentimental, convida a sopar dos amics (Pol López i Selvas, un triomfador neoliberal) amb interessades intencions. Al llarg de la vetllada la parella -incapaç d'assumir una ruptura- acabarà vomitant tota la toxicitat que acumulen, les culpes i els retrets, mentre entren en joc altres personatges: el fill del propietari de la vivenda (Javier Beltrán), el lloguer de la qual han deixat de pagar; un dj (Samuel Viyuela), una inquilina argentina avesada a la supervivència (Laura Aubert); la treballadora d'una empresa de raticides (Paula Blanco) i un tècnic de l'ajuntament (Sans). La creadora confessa que la qüestió de les rates la va patir a la pròpia pell quan vivia a Vallcarca. «Hi va haver una plaga de rates per la desídia i les retallades en neteja i ho vaig passar malament. Els tinc molta fòbia».Amb les bestioles com a rerefons i metàfora, la dramaturga dibuixa un retrat social amb pinzellades «grotesques, àcides i satíriques». Szpunberg concep el teatre «com un mirall deformat de la realitat», en sintonia amb l'univers «oníric i estranyat de David Lynch». També s'acosta, diu, al traç humorístic del còmic satíric i l'esperpent de Valle-Inclán. «No és una obra realista, sinó més aviat una faula, un conte», concreta Szpunberg, que valora la «teatral» posada en escena de Selvas, que ha mantingut el «vol oníric del text, amb les emocions a flor de pell».L'autora, que firmarà la dramatúrgia d'un ballet a Antioquía (Colòmbia), recorre a una lapidària cita de Sarah Kane com a símbol d'aquests deshumanitzats temps. «¿Què els ofereixes als teus amics perquè et recolzin tant?». Encara que contenta amb el que pugui oferir el nou perfil polític, sap que Ada Colau no se salvarà d'aquesta 11a plaga. «Les estructures del sistema estan molt podrides», postil·la.