35 anys rendits al còmic

«Ens deien fumetes, friquis i descerebrats, però com més ens criticaven més veníem. Al principi cap pensàvem a fer-nos rics, ni a tenir èxit, ni a ser trencadors en còmic, simplement fèiem el que ens agradava fer, l'underground. Teníem pensaments llibertaris i una mica anarquistes, ens ficàvem amb els polítics i la policia, que encara era molt franquista... i molta gent ens va criticar, ens deien que tancaríem als 10 números». Emilio Bernárdez, director d'Ediciones La Cúpula, mira 35 anys enrere, al 1979, als inicis del vaixell insígnia de l'editorial, la revista El Víbora, estendard de la transgressió i la línia xunga de la vinyeta. Però malgrat la «societat benpensant» i fent honor al seu lema, Comix para supervivientes, va arribar a més de 300 números al llarg d'un quart de segle. L'emblemàtica publicació va tancar fa una dècada, però La Cúpula, superada però mai oblidada la mort el 2012 del seu fundador, Josep Maria Berenguer, segueix al peu del canó, mimant el còmic i els seus autors.

La seva història centrarà demà una de les xerrades de la cinquena edició de Graf, la trobada de còmic independent i d'autor, que comença aquesta tarda a La Fàbrica de Creació Fabra i Coats, on es projectarà el documental Solo para supervivientes, sobre la canalla i contracultural El Víbora i en què l'editorial tindrà un dels més de 80 estands.

Des de l'abril fins que s'acabin les existències, La Cúpula regala al comprar un còmic del seu catàleg un llibre commemoratiu amb portada de Max, un dels seus dibuixants més fidels, amb una historieta d'Aroha i textos com el primer editorial d'El Víbora, on avisaven: el nostre còmic «atenta contra el muermo y las pirañas, el apalanque de los supervivientes de esta aburrida, autoritaria y, lo que es peor, descangallada y estúpida sociedad». I l'estrella: una selecció d'originals de portades de la revista i l'editorial, sense logos, dels seus autors fetitxe. Entre ells, les icones de l'underground Robert Crumb i Gilbert Shelton, altres cracs estrangers com Daniel Clowes, Charles Burns, Peter Bagge i Ralf König, i la potent aposta pel planter local, la dels inicis -avui, tots autors consagrats-, a les noves generacions. Hi ha, per exemple, Max i el seu Bardín el superrealista (primer Premio Nacional de Cómic, 2007), Nazario (autor de la portada del primer número), Miguel Gallardo, Martí, Das Pastores, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, Man, Paco Roca, Mauro Entrialgo... fins a l'últim èxit, Ana Oncina, amb Croqueta y Empanadilla, que des que va sortir, fa un any, ja porta vuit edicions i el seu nou títol ja arriba a llibreries.

Però tornem al principi, quan l'editor Josep Toutain va finançar el projecte d'El Víbora de Berenguer el 1979. «Ell havia viscut fora, parlava molts idiomes i coneixia bé el còmic americà, però no el d'aquí, i va anar a preguntar sobre dibuixants a la llibreria Makoki, que portava Felipe Borrallo, i a la Zap 275, on jo ajudava l'amo, Jaume Fargas», evoca Bernárdez. Hi va haver reunions mítiques a la Floresta, on vivia Berenguer, érem «una pinya que passava dies junts fent la revista i després sortia de festa».

Notícies relacionades

Guia per a una bona aplicació del retinol

Blackie publicarà cinc novel·les més de l’autor de ‘Blackwater’

PIONERS / Va ser una revista pionera en molts aspectes, com a publicar manga, amb Yoshihiro Tatsumi, i a parlar de còmic per a adults. «Però sobretot en coses que avui són normals però llavors ho eren només per a nosaltres, com l'homosexualitat. Ja vam apostar per Nazario i la seva Anarcoma, després amb König i Sebas Martín. Vam respectar totes les opcions sexuals. I vam ajudar a fer que es parlés obertament de sexe, amb la revista eròtica Kiss comix. Jo vigilava els quioscos de la Rambla i la compraven parelles joves...».

Els últims sis anys de crisi, admet l'editor de La Cúpula, han sigut durs i, encara que noten una millora, les vendes no són com abans: «Llibres que llavors venien 4.000 exemplars avui en venen 1.200». Avui aposten per publicar menys títols, però amb la premissa que els caracteritza, «còmics molt ben fets, que primen el llibre objecte, mai pensats per ser comercials, encara que et quedis un mes sense cobrar».