La caixa de ressonància
¿Un Sónar amenaçat, menys barceloní i més KKR?
Els directors sortints van crear un festival que sempre va ser molt més que una gegantina ‘rave’ per a guiris, i la seva credibilitat i els seus vincles amb la ciutat van ser fonamentals perquè el boicot de l’última edició no fos més lesiu del que va ser
Festival Sónar /
Inquietud davant el futur del Sónar després que els seus tres creadors (Sergio Caballero, Enric Palau i Ricard Robles), així com el quart codirector (Ventura Barba), es desvinculin d’aquest festival, que durant de 31 anys ha posat un accent d’avantguarda en l’agenda barcelonina. Parlar del final del Sónar sona precipitat, però sí que és cert que s’acaba una era.
¿Què ha passat? Els directors històrics planejaven la seva sortida des que, el 2018, van vendre la seva part majoritària a Superstruct, multinacional que ara ha precipitat el seu cessament. Aquí hi ha l’arrel d’aquest embolic: mentre que el Primavera Sound és, per ara, amo del seu destí (conserva la majoria en els tractes amb Yucaipa Companies), el Sónar va haver d’assumir llavors que el seu control se li escaparia de les mans. Era difícil d’imaginar una derivada que el situés enmig d’un assumpte tan agre com la guerra de Gaza (al quedar Superstruct, el 2024, en l’òrbita del molt assenyalat fons KKR), però va passar, i les conseqüències dels teus actes no queda més remei que assumir-les.
És pertinent apuntar a un esgotament de la cúpula: el canvi de dates forçós i la vaga de ‘riggers’ del 2019, el lapse pandèmic el 2020-2021 i, aquest 2025, el boicot propalestí. Això d’aquest any va ser la gota: dies infernals, mirant de salvar patrocinis i amb un setge al festival que va capitalitzar l’actor més intransigent, el moviment internacional BDS, amb el qual la Comunitat Palestina de Catalunya va mantenir un estira-i-arronsa intern, al discrepar de la desenraonada consigna flotant de «destruir el Sónar».
Notícies relacionadesÉs un detall significatiu, que ens diu que el Sónar és percebut a Barcelona, per la seva gent, com un esdeveniment que no guanyem res si ens el carreguem. Durant 31 anys, els fundadors es van llaurar un prestigi i van establir vincles fonamentals. Sense ells, el Sónar ho hauria tingut molt més difícil per parar el cop. Van fer de paraxocs. I, ara, la marca es visualitza com a «més KKR» que abans.
Al nou director, el belga François Jozic, l’ha posat Superstruct (on se situa el festival Brunch Electronik, que ell va crear), i li correspondrà reconduir aquesta sensació inicial de deslocalització emocional en un festival que no només ha treballat per al públic guiri i que ha sigut còmplice d’artistes del lloc com Rosalía, Niño de Elche, Bad Gyal, Maria Arnal i Arca. L’altre repte és el salt a la Gran Via de l’Hospitalet com a seu única, que planteja dubtes de funcionalitat. I que no s’oblidi que el Sónar sempre ha sigut molt més que una gegantina ‘rave’.
