Catalunya, 'quo vadis?'

Pàtria, identitat, tradició, llengua, Txékhov, Shakespeare, l'Evangeli amb una Passió profana, turisme rus, una mica de gastronomia... Tot barrejat per presentar un còctel teatral intens, un digestiu de gust fort per a bevedors (espectadors) avesats. Així se serveix i assaboreix L'hort de les oliveres, primera producció a l'ús que dirigeix Xavier Albertí a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. En el seu any d'estrena sí que va dirigir al TNC, però va ser a la Sala Petita amb Terra de ningú. També va passar pel gran escenari amb la inauguració de Taxi al TNC.

Albertí s'ha aliat ara amb un dels seus còmplices (el poeta, pintor i dramaturg Narcís Comadira) per orquestrar una ambiciosa, excessiva i altament simbòlica proposta, subtitulada Una òpera de Catalunya. Ho és tant per la presència del tenor i músic (també actor) Antoni Comas, que desplega un repertori eclèctic i molt albertinià, com per l'exaltació dramàtica que permet el gènere líric. Citant el Txékhov de L'hort dels cirerers, el personatge de Narcís Cordelira (Oriol Genís, l'àlter ego del mateix Comadira) presenta l'obra amb la incertesa de si serà comèdia, tragèdia o vodevil. És un tres en un amb un repartiment de 10 intèrprets en què es veu més desinhibida l'ala veterana, integrada per Mercè Aránega, Oriol Genís, Mont Plans i Carles Canut.

EL DILEMA DELS BOFILL / L'argument presenta una família catalana, els Bofill, que s'enfronta al dilema de vendre una finca -l'hort de les oliveres (clara simbologia cristiana)- per a la construcció d'una urbanització destinada a turistes russos, amb spa inclòs. Un cop mort el patriarca, només l'hereu Guillem (Rubèn de Eguia) s'oposa a la profitosa venda, complint l'últim desig del seu pare. Estudiós de Shakespeare, el jove viu atrapat en un constant dilema hamletià. La criada Angeleta (Mont Plans) és la introductora del clan, que ara encapçala la mare Felicitat (Mercè Aránega), i dels convidats en el que serà el seu últim sopar a la finca durant la Setmana Santa. Amb el conflicte al damunt de la taula, arribarà un desenllaç tràgic en forma de sacrifici catàrtic.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Aquest muntatge és un híbrid, en el millor sentit, i amb el segell evident del gran teatre europeu contemporani. Per l'ús de la paraula, de la música i del moviment en una dramatúrgia de moltes capes per a un text brillant i una posada en escena d'igual encert. És una peça que remet a aquells directors europeus (només falta l'ús del vídeo) que Àlex Rigola convidava al Lliure quan els recursos no escassejaven com avui. Fidel a la seva trajectòria iconoclasta, Albertí fa un pas al davant, no sense riscos pel repte que sempre suposa la Sala Gran del TNC. Aquesta no és una obra de consum fàcil per al públic generalista.

De la mà de Comadira, el director del TNC vol contribuir, sense mitges tintes i amb vocació clarament agitadora, al debat sobre quin futur espera a Catalunya. Ho fa a partir d'una elogiable òptica de gran angular, que no està centrada en el conflicte simplificador de l'Espanya ens roba.