«Tenim les piles carregades»

Els membres de Gertrudis, pioners en la renovació de la rumba mitjançant la fusió de reggae, ska, cúmbia, funk i música mediterrània, tornen després d'una aturada de tres anys. En aquest període, el nucli del grup format per tres amics de la Garriga ha aprofundit en diversos projectes en solitari. Però tots enyoraven aquella descàrrega d'adrelanina que sentien als seus concerts i que esperen tornar a sentir a Apolo demà. La sala acull la primera de les seves 15 actuacions per presentar XV, un disc recopilatori que resumeix els tres lustres del grup, del 2000 al 2015. Inclou els temes més sol·licitats pels fans dels seus quatre discos d'estudi: Teta (2003), Gertrudis (2005), Política de verbena (2007) i Tripolar (2011). Una nova versió de Samarreta en la qual col·laboren Alguer Miquel, de Txarango, i Adrià Salas, de La Pegatina, obre el seu nou treball. «Samarreta és un tema que no et canses mai de tocar perquè comunica de manera molt directa amb la gent. És impossible escoltar-la sense posar-te a ballar», comenta Xavi Ciurans, que ara viu a Reus, on a part de fer classes de rumba ha posat en marxa un projecte musical més íntim i personal. «No ens vam imaginar mai la repercussió que tindria Samarreta. La gent de seguida se la va fer seva. En realitat és una peça que ens representa molt bé perquè la vam crear de manera conjunta. Cadascú en va compondre un tros», recorda respecte d'aquesta peça, el seu himne més popular, que han gravat en acústic per a EL PERIÓDICO.

En aquests tres anys, el seu company Xavi Freire, el guitarrista del grup, s'ha dedicat al seu despatx d'Arquitectura i a diverses aventures com a productor musical. Eduard Acedo, el violinista, s'ha bolcat a muntar una escola de música a la Garriga i en els seus fills, ja que ha sigut pare de bessons. «Fa tres anys ho vam deixar perquè estàvem cremats de la rutina d'entrar a l'estudi, treure un disc i fer gira. Necessitàvem parar. Però ara tenim les piles carregades i moltes ganes de retrobar-nos amb el nostre públic», explica Freire. «He estat molt ben aquests anys però em faltava alguna cosa. Tocar junts i fer vibrar el públic és com una droga dura, en necessitava la meva dosi», confessa Acedo. «És increïble la resposta que estem tenint per part del públic», afegeix Ciurans, que aprecia l'afecte demostrat per músics que se senten hereus seus.

El recopilatori XV, les cançons del qual han sigut escollides tenint en compte les preferències dels seus seguidors, els ha servit per valorar la seva trajectòria. «En essència som els mateixos només que menys innocents i menys joves», diu Freire. «Hem evolucinat bastant però Gertrudis continua sent sinònim d'energia i de festa. Al principi les nostres cançons eren energia pura. Fíxa't en Hey Jou», explica Ciurans en referència a aquest tema del 2003. «Amb el temps hem après a elaborar més les històries i s'han tornat més personals». Hereus de Dusminguet, Gertrudis presumeix d'haver connectat amb un públic ampli a través de temes reivindicatius i festius. «Si fóssim cantautors, es valorarien més les nostres lletres. La nostra força radica en el ritme. Per això, encara que cantem en català, traspassem fronteres», afegeix.

Notícies relacionades

Moren el director Rob Reiner i la seva dona, Michele Singer, apunyalats a casa seva, a Los Angeles

Els millors ‘best-sellers’ per regalar aquest Nadal

 

Els esperen 15 actuacions a partir de demà, tantes com anys ha fet el grup. ¿I després? D'enginy i idees per a noves cançons no els en falten, però tampoc volen abandonar els seus projectes personals. Malgrat que volen ser previnguts i no donar falses esperances als seus fans, reconeixen que la possibilitat de gravar un nou disc és elevada: «Hi ha un 80% de possibilitats que fem alguna cosa l'any que ve».