Cultivant el Solar de la Puri

A finals dels 90 un pla urbanístic va preveure l'expropiació i demolició d'un grapat de cases entre els carrers de la Puríssima Concepció i de la Concòrdia del barri del Poble-sec. La intenció era construir uns pisos nous per acomodar-hi els alumnes de l'Institut del Teatre, però un cop ensorrades les cases i expulsats els veïns, l'únic que hi queda avui és un frondós solar tancat en què sobresurten dues palmeres. Un grup de veïns va decidir rebentar la tanca, ocupar el solar mort, pintar una de les parets blanca i convertir-la en un cinema a l'aire lliure.

El Solar de la Puri és avui el Cinema de la Puri i és, també, l'espai des del qual col·lectius com Taller de Ficció o el CCCB (un altre CCCB: el Centre de Cultius Contemporanis del Barri) treballen per documentar la memòria dels veïns de Poble-sec. No en va, es tracta d'un barri especialment castigat pel tèrmit urbanístic amb estratègies com el Pla Paral·lel, la reconversió del carrer Blai en zona de bars i la transformació de la falda de Montjuïc en la Ciutat del Teatre.

A l'ombra del monumental Institut del Teatre, el Solar de la Puri va acollir ahir una excepcional actuació de la jove cantant de Badalona Maria Arnal. Excepcional perquè cada vegada és més complicat actuar a l'aire lliure. En aquest cas, a més, era a les dues del migdia, en un espai ocupat, sense permisos, sense llicència, sense preu d'entrada i, és clar, sense escenari. En aquestes condicions, la música sona infinitament més lliure i es generen situacions infinitament més reals.

Amb un equip prestat de Can Batlló i acompanyada per la guitarra elèctrica i els pedals de Marcel Bagés, Arnal va commoure el solar amb aquesta veu que ja comença a ser comparada amb la de Sílvia Pérez Cruz; potser perquè totes dues es trenquen i recargolen fins a aturar el temps. Arnal i Bagés rescaten cants tradicionals, principalment valencians, però també incorporen versos de rigorosa actualitat com els de La cançó de la precària. Actuen amb l'aïrada dignitat del guerriller, però tot va agafar un sentit especial en aquell solar. Al capdavall, tot és el mateix: recuperar espais, recuperar cançons, recuperar veus, recuperar la dignitat.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

A falta de murs, el seu impressionant registre no només va traspassar al centenar d'espectadors, algun dels quals va acabar amarat de llàgrimes, sinó que es va alçar diversos metres i va sobrevolar el barri. Un veí va sortir en calçotets a la terrassa i ja no se'n va moure.

El dia va acabar com totes les coses bones: amb paella popular.