Josep M. Esquirol : «A la vida hem de mantenir el tipus»

-Sembla que està més de moda parlar de resiliència.

-Jo faig una opció molt intencionada d'utilitzar el llenguatge col·loquial, que té una riquesa que a vegades la pretesa cientificitat no aconsegueix. La paraula resistència forma part d'aquest ús normal del llenguatge, i és molt rica.

-Vostè fa una crida a prestar atenció a la quotidianitat.

-Podem fer discursos molt enrevessats i abstractes, però el nostre punt de partida és l'experiència de la quotidianitat, de la proximitat afectiva amb els altres.

-La paraula autoajuda s'ha esmentat moltes vegades a l'hora de parlar d'aquest llibre. Seria un equívoc que s'hauria de desfer, ¿oi?

-D'aquest llibre se'n pot fer una lectura posant atenció en la seva estructura narrativa, però també hi ha un diàleg amb la filosofia contemporània. No és un llibre ni de divulgació ni d'autoajuda, sinó de reflexió filosòfica. En les últimes dues dècades ha proliferat un discurs que genèricament denominem d'autoajuda que ha fet una perversió del discurs filosòfic. Pensar té part de curatiu, però vull distingir el pensar de l'autoajuda que insisteix desmesuradament en la felicitat, l'èxit i la positivitat però que porta a més frustració. Perquè la condició humana és de dificultat, d'estar a la intempèrie. No tot és superable. Hi ha problemes que no se superen, que s'afronten. Hi ha una saviesa en el llenguatge de la gent senzilla, que diu que es fa el que es pot, que l'autoajuda no té.

-Proximitat. ¿Significa compassió, caritat, solidaritat...?

-Significa l'atenció a les coses que ens són molt pròximes, però també indica l'enorme importància que té el diàleg amb els altres, els pròxims. Pensem en diàleg. La situació d'intempèrie és la de la condició humana. I davant d'aquesta situació el gest natural és crear espais de calidesa i protecció. Pensar que val la pena mantenir les coses dempeus i evitar que decaiguin i es corrompin tant de temps com sigui possible.

-Això deu ser viure.

-Efectivament. La idea del llibre no és cap virgueria intel·lectual, és una cosa evident però ens passa desapercebuda. Que viure és, en part, resistir.

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

-Fa uns quants anys que contestem aguantant o resistint quan ens pregunten com va tot.

-Si un té la convicció que té entre  mans una cosa que val la pena, encara que el context hi jugui en contra, no per això dimiteix. En general creiem que la vida paga la pena, que hi ha coses que mereixen ser conservades, i que encara que això suposi anar contra corrent, hem de mantenir el tipus.