El poder de James Ellroy

Perfidia és un leviatan de manufactura excel·lent, el gegant primer volum dels tres que compondrà la nova i monumental obra de James Ellroy. La periodista Elena Hevia comparava les intencions narratives de James Ellroy amb Balzac, i no anava desencaminada: Perfidia retrata en gairebé dos milions de caràcters 23 dies de l'any 1941; són vuit-centes pàgines per explicar les setmanes que van abocar els EUA a la guerra amb el Japó. Però el llibre no ens oferirà dòcilment els seus secrets: obra de lectura hipnòtica, caldrà consumir un centenar de pàgines de digressions, investigacions en via morta i relats inconclusos per arribar a la tercera i fonamental escena del crim, la mort, aparentment ritual, dels quatre membres d'una família japonesa de segona generació. Els investigadors no creuen en les coincidències i quatre crims, en la vigília de l'atac imperial a Pearl Harbor, és molta coincidència.

Serà en aquesta escena del crim quan l'escriptor californià se'ns revelarà magnífic, poderós i allunyat dels circumloquis moralitzadors dels seus personatges. Ellroy barreja pulsions autodestructives dels protagonistes amb fragments de fantasmes propis: coneixem l'assassinat de la seva mare quan ell tenia 10 anys, coneixem el passat de drogoaddicció i la decadència de les seves primeres proclames racistes i alcohòliques; intuïm traces d'autoretrat ocultes en el caràcter i les actituds dels seus actors. Perfidia es fonamenta en aquest substrat de continguts i en múltiples elements argumentals: l'espionatge en temps de guerra, la connivència amb les màfies o el tràfic d'éssers humans.

Obsessionat pel llenguatge sincrètic i esquerp, Ellroy prescindeix de connectors en les frases i prefereix les el·lipsis: l'ús d'un simple «observem» li estalvia la descripció d'una escena i el converteix en un narrador en posició elevada, omnipresent i demiúrgica; és l'Ellroy en format compacte. És diferent l'estructura: el llibre s'articula a l'inici sobre quatre relats, quatre veus distintives que se superposen a mida que es desenvolupa el text, encara que al final només una romandrà: serà el diari íntim de Kate Lake, una aventurera -arribista i inconscient- protagonista d'una anterior novel·la, La dalia negra (Scalett Johansson la interpretava en la gran pantalla). Com Balzac, que revivia personatges de llibres anteriors, el diari de Lake oferirà continuïtat i un punt d'ancoratge en l'estructura del llibre; les altres tres veus s'integraran, sense dissoldre's, en una sola -profunda i caòtica-, que és la de la ciutat, Los Angeles, la gran protagonista.

En un esforç sintètic, el columnista Chris Harvey, de The Daily Telegraph, resumia l'argument com a «noies dolentes que es barregen amb homes molt dolents», per afegir a l'elenc policies mafiosos, l'argot, estrelles del cine, polítics corruptes, brutalitat contra famílies japoneses, quintacolumnistes, harakiri, simpatitzants dels nazis i policies corruptes en temps de guerra. Jo proposo afegir-hi drogues, confidents, pistolerisme patronal, extorsió, cobdícia i odi racial. El retrat dels codis i valors socials d'una cultura i una època en les quals no regia la correcció política.

PERFIDIA

James Ellroy

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Trad. Carlos Milla

Random House. 768 pàg. 24,90 €