La dura càrrega de la memòria

La memòria, el passat, sempre torna, i més si és una traumàtica càrrega pendent d'expiació per molts anys que hagin passat. Així ho experimenta Aliide Truu, la protagonista de Purga, un abrupte drama polític que recorre la història d'Estònia, entre 1947 i 1992, entre l'època sota el jou de la Unió Soviètica i la seva independència com a república bàltica. El recurs de fer-ho a través de les dones d'una família, amb trama amorosa pel mig, li va resultar molt efectiu a Sofi Oksanen, l'autora estoniofinlandesa d'un text que primer va ser obra teatral i que després va triomfar com a novel·la.

A Ramon Simó, el director del Grec que ha adaptat i ha dirigit el muntatge de la Sala Petita del TNC, el va atraure una història que és reflex de la violència viscuda a bona part d'Europa al llarg del segle XX. Amb una efectiva ajuda del vídeo exposa de forma nítida tota la cruesa d'uns éssers víctimes de la misèria moral de l'estalinisme i de la tortura. I amb una protagonista que, enamorada del marit de la seva germana, no dubta a trair-la per aquest amor i per la seva pròpia supervivència.

SALTS TEMPORALS / La irrupció en la seva vida, ja gran, de la néta d'aquesta germana li permetrà purgar aquest vell pecat. És Zara, una jove prostituta víctima del tràfic de persones de l'antiga URSS, que busca un sostre i també explicacions del seu passat. Exerceix, a més, de símbol d'un present que no ofereix il·lusions.

Notícies relacionades

Dan Ariely, catedràtic d’economia conductual: "El dubte és vital per a la humanitat"

Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més

Simó serveix Purga amb nitidesa i el ritme que necessita perquè l'espectador s'endinsi en un temps duríssim. Els salts temporals, entre passat i present, de les diferents escenes provoquen una certa confusió inicial, però el puzle es completa a poc a poc de forma efectiva. El muntatge necessita un equip actoral que transmeti tota la tragèdia de la història. En això hi col·labora especialment Carme Elias, imponent com l'anciana Aliide, ben secundada per Maria Molins, l'Aliide jove en un treball in crescendo. Mereix nota Andrea Portella, que transmet tot el dramatisme que envolta Zara.

Com que Purga és una història de dones, són elles les que  porten el pes. Potser per aquest motiu els rols masculins -a càrrec de Jordi Martínez, Santi Ricart, Ernest Villegas i Pep Ambrós- sobresurten menys en uns personatges que arriben a pecar de ser massa esquemàtics.