'Felices 140', misèries sense mordent

L'última pel·lícula de Gracia Querejeta té un gir de 180 graus a la meitat del metratge. El que anava camí de ser una lànguida història sobre un grup d'amics que es retroben per celebrar el 40è aniversari d'un d'ells, es capgira completament per instal·lar-se en un terreny menys costumista dramàtic i més propi de la comèdia negra.

Però aquest registre, el de la comèdia gairebé amb tocs macabres, no és tasca fàcil de portar. La proposta és interessant, però no així la manera de desenvolupar-la. Gracia Querejeta domina millor el pols íntim i dramàtic que el coral i sarcàstic. Els personatges del film -coescrit per un Antonio Mercero més a prop dels seus fulletons televisius que de propostes més innovadores com La cabina-- no estan precisament ben descrits en les seves ambicions i misèries.

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

Perquè Felices 140, títol que afecta el primer gir que fa el relat abans del tomb descomunal que el porta per altres camins, vol ser el retrat sense moralismes d'un grup de personatges certament miserables capaços de qualsevol cosa per tirar endavant quan les coses van malament.

No gaire ben descrits, encara que sí ben interpretats, mostren les seves vergonyes sense el mordent realment negre que busca la realitzadora. I encara que el final no sigui precisament un happy end, tampoc implica la demolició esperada.