Anne Rice «Enyorava els meus vampirs»

Anne Rice (Nova Orleans, 1941) es va convertir en la reina contemporània dels immortals devoradors de sang amb la seva novel·la Entrevista amb el vampir (1976) i la posterior adaptació cinematogràfica. Hi va haver deu entregues de les seves Crónicas vampíricas, des del remot Egipte fins al present, i una altra versió cinematogràfica per oblidar. Després es va extraviar entre novel·les d'àngels i homes llop, va tornar als braços de la mare Església i va abjurar per sempre dels no morts. Però Anne Rice ha tornat al costat fosc amb El príncipe Lestat (Ediciones B). Una veu està portant els vampirs a l'extinció i Lestat ha de sortir de les ombres (amb precaucions, és clar) per posar ordre en el seu món, igual que Rice utilitza el llibre per reorganitzar tota la mitologia que va construir en els seus llibres anteriors. La novel·lista, que va vendre les seves tres mansions de Nova Orleans i viu ara en una casa més modesta a Palm Desert, Califòrnia, ha contestat des d'allà a diverses preguntes a través del correu electrònic.

-Sembla que, després que hagi remès la febre de Crepuscle, vostè torna a reprendre el tron del gènere. ¿Què opina d'aquests vampirs adolescents i tovets? ¿Creu que la gent se'n recordarà d'ells d'aquí unes dècades, com està passant amb el seu Lestat?

-Crec que hi ha una audiència il·limitada per a les novel·les de vampirs. El que importa és que la ficció sigui convincent i divertida. Hi ha un munt d'espai per a vampirs adolescents, vampirs europeus, poderosos, immortals, i vampirs  de qui la gent s'enamora.

-Va ser la pionera de la ficció vampírica contemporània. Però des de la perspectiva d'haver sigut també autora de ficció eròtica amb el pseudònim d'A. N. Roquelaure, ¿què opina del fenomen de les novel·les d'E. L. James?

-E. L James s'ha apuntat un gran èxit amb Cinquanta ombres d'en Grey, que ha beneficiat tots els escriptors de literatura eròtica. La bogeria de Cinquanta ombres ha demostrat que les dones no sentien vergonya per comprar, llegir o parlar de fantasies eròtiques. Estic molt agraïda a E. L. James. La meva sèrie de la Bella Durmiente havia anat funcionant bé durant dècades, però gràcies a James ara és mainstream i he arribat a una audiència més àmplia.

-Després d'un aparent final de les Crónicas vampíricas amb Cántico de sangre, el 2003, ¿quina va ser la raó per tornar-hi un altre cop?

-Van passar deu anys. Vaig tenir moltes experiències. I vaig començar a enyorar els meus estimats vampirs... Lestat, Louis, Armand, tots ells. Vaig començar a tenir noves idees. Vaig començar a entreveure un nou desenvolupament. Crec que, mirant cap enrere, necessitava un descans. A vegades això passa. Vaig escriure Lestat el vampiro nou anys després d'Entrevista amb el vampir. Els autors han de descansar de tant en tant i deixar que s'acumuli l'energia de la història.

-Ha dit que Entrevista amb el vampir era un «llibre negre ple de desesperació». ¿I El príncipe Lestat? També és negre (i vermell, per descomptat), ¿però amb un enfocament més benevolent amb els morts vivents?

-Tots els llibres contenen foscor i una mica de desesperació, però uns més i altres menys. El príncipe Lestat obre portes, i en la conclusió del llibre hi ha molts personatges que s'han reunit, i moltes possibilitats de futures històries. Això m'agrada. Sí, Entrevista... era un llibre molt més fosc, i alguns dels altres també. Crec que El príncipe Lestat és més equilibrat.

-¿Què ens explica del possible pròxim llibre, El paraíso de la sangre?

-En aquest moment, els meus plans són continuar on ens hem quedat en El príncipe Lestat. Rhoshamandes està lluitant amb la culpa; Lestat està lluitant amb la seva responsabilitat i les expectatives que recauen sobre ell; hi ha joves vampirs que volen ser part de la comunitat dels ancians; alguns dels ancians estan renunciant al seu aïllament per estar en contacte amb altres. Els  No Morts s'enfronten a molts desafiaments per tot el món.

-¿Quines són les últimes novetats sobre la nova adaptació de les seves novel·les a les pantalles. ¿Funcionarien millor en el cine, o en una sèrie de televisió de llarg desenvolupament?

-En aquest moment hi ha un enorme interès en el rellançament de tota la sèrie en pel·lícules per a la gran pantalla. Hi ha idees interessants que s'estan discutint pel que fa a com fer això. Universal Studios n'és entusiasta, òbviament. I hi ha talents de primera fila involucrats en el projecte. No puc parlar per l'estudi, però sóc molt optimista.

-Ha parlat de Stephen Amell, Anson Mount i Chris Hemsworth com a bones opcions per ser el nou Lestat. ¿Què hi diuen els interessats? ¿Hi ha algun candidat real sobre la taula?

-És massa aviat per parlar sobre el repartiment de la pel·lícula. Sospito que hi ha alguna incògnita per descobrir, o actors menys coneguts que podrien ser candidats. Òbviament l'elenc d'aquestes pel·lícules serà molt ampli. És tot un univers d'immortals. I tenim la gran sort que hi ha grans actors que treballen en la fantasia i el drama d'època, en l'idil·li sobrenatural i en pel·lícules gòtiques. No crec que el repartiment sigui un problema. Encara que per descomptat que vull que els actors siguin fidels als personatges de les novel·les. Crec que el gran èxit de Harry Potter en el cine i de Joc de Trons en la televisió animarà els productors a ser fidels als llibres.

-Després d'un llarg període en què va deixar enrere el seu ateisme i va redescobrir la seva fe catòlica de la infància, el 2010 va dir que, «en el nom de Crist», deixava de ser cristiana. ¿Quin és la seva postura ara?

-Crec que Jesús arriba a tots nos-altres, que ens convida a creure en ell, a confiar -hi, a arribar-hi. No crec que cap religió posseeixi Jesús o controli l'accés a ell. Jo li reso directament des del meu cor. Sempre ho faig. Nit rere nit li demano que em guiï. Cada matí li consagro el dia a ell i li demano que m'ajudi a ser la persona que vol que sigui.

-Ha criticat el conservadorisme de l'Església en temes com l'homosexualitat. ¿Li sembla que hi ha alguna esperança per a un catolicisme més liberal amb el papa Francesc?

Notícies relacionades

La "Madona de Portlligat" de Dalí tornarà a l'Empordà setanta anys després de l'última exposició a l'Estat

Disney a Hawaii

 

-Estimo l'Església catòlica i sempre ho faré, encara que no en formi part; i estic entusiasmada amb el papa Francesc. Espero que abordi aviat molts assumptes greus, especialment pel que fa a les dones i als nens. Els més pobres són les dones i nens. Espero que vegem dones sacerdot, i més respecte per les dones de l'Església, que durant tant de temps han sigut ignorades i postergades. Sempre hi ha hagut extraordinàries santes i místiques, però ha arribat el moment que l'Església faci alguna cosa més que canonitzar dones extraordinàries i es dirigeixi a totes les dones que sempre han sigut un suport vital per a ella.