Un heroi d'una altra pasta

S'ha de superar límits per créixer. Christopher, l'adolescent autista de 15 anys ho descobreix a El curiós incident del gos a mitjanit, cèlebre novel·la de Mark Haddon. Julio Manrique porta a escena l'adaptació de Simon Stephens que, després de triomfar a Londres i Broadway, arriba al Lliure de Gràcia a partir de demà amb un sòlid repartiment.

El repte d'interpretar el Christopher, un noi especial fascinat pels números però incapaç d'entendre una metàfora, l'assumeix Pol López. «Christopher no suporta la mentida. Els seus paràmetres per mesurar les coses són diferents», comenta l'actor. En escena està acompanyat per Ivan Benet i Cristina Genebat, els seus pares en la ficció; i Marta Marco, la psicòloga que el tracta i que exerceix com a narradora en l'obra teatral. La veterana Carme Fortuny encarna la Sra. Alexander. Ella i Mireia Aixelà, Norbert Martínez i Xavier Ricart interpreten, a més, altres múltiples personatges.

El curiós incident del gos a mitjanit narra les peripècies del Cristopher per descobrir qui ha matat el Wellington, el gos dels seus veïns que tant s'estimava. «Aquesta és una gran aventura èpica, una història tan terrible com sorprenent protagonitzada per un noi autista que es converteix en heroi perquè ha d'anar més enllà dels seus propis límits», destaca Julio Manrique. «Un viatge amb salts en el temps i en l'espai», afegeix el director. La seva posada en escena està ambientada a la sala polivalent del col·legi al qual assisteix. «El lloc on fan les funcions de fi de curs és un espai que dóna molt de joc. És pròxim, humà, lluminós i es va ampliant a mesura que avança la funció».

Pol López s'ha entrevistat amb dos nois que pateixen la síndrome d'Asperger per afrontar aquest curiós i complex personatge. «El Christopher no suporta la mentida i ho entén tot de forma literal. És un ésser especial obsessionat amb els números, les matemàtiques, amb autèntica dificultat per entomar els sentiments», diu. «És incapaç d'entendre la necessitat de fer coses normals com dir mentides piadoses, per exemple. Amb la seva actitud posa de manifest un món absurd i dóna peu a situacions còmiques i tràgiques», declara López. L'estructura del personatge li recorda els clàssics perquè igual que ells té una moral pròpia, un pensament únic. «Ho explica tot a partir d'ell. A la seva manera, és un heroi».

 

Més enllà del seu autisme, Manrique veu en el protagonista un reflex de l'ésser humà. «El Christopher és una lupa que amplia coses que hem sentit: no entendre res del que passa al nostre voltant, la sobrecàrrega d'informació que rebem, sentir-nos enganyats o haver d'acceptar certs rituals socials».

Obra premiada

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

El muntatge es divideix en dues parts. En la primera les projeccions s'utilitzen poc i el seu contingut va lligat a l'entorn escolar del Christopher. En la segona, les imatges reforcen la idea de les sobrecàrrega d'informació que el protagonista, un ésser molt sensible, rep de forma agressiva.

Aquesta obra es va estrenar amb èxit a Londres amb un muntatge del Royal National Theater dirigit per Marianne Elliott. Va ser premiat amb set premis Olivier el 2013.