Superprinceses Disney

Pot ser que no sigui una adaptació precisament intrèpida, però això no ha impedit que Cenicienta obtingui per als estudis Disney uns resultats provisionals de taquilla

-260 milions de dòlars després de només dos caps de setmana, i pendent encara de començar a fer caixa en països com el Brasil, França o Espanya mateixa- dels quals fins i tot Superman o Batman se sentirien satisfets. Ni que, a conseqüència d'això, a Hollywood confiïn cada vegada més en els contes populars per substituir els superherois, quan aquests encarin el seu inevitable declivi en el paper de gallina dels ous d'or dels estudis.

En concret, l'èxit comercial de Cenicienta és un senyal del paper que princeses Disney com Mulan o Pocahontas o Rapunzel -la Blancaneu ja està una mica gastada- poden arribar a jugar en un paisatge cinematogràfic que demana protagonistes femenines fortes -les heroïnes de sagues com Los juegos del hambre o Divergent així ho demostren- però en què la idea d'un superheroi femení simplement sembla no connectar amb el públic.

En qualsevol cas, a Disney les versions d'acció real dels seus contes animats li estan salvant els mobles. A excepció de la saga Pirates del Carib, les seves úniques produccions que han rebentat taquilles des del 2005 són Alicia en el país de las maravillas (2010) i Maléfica (2014), mentre altres projectes de blockbuster com El llanero solitario (2013) o Prince of Persia (2010) o John Carter (2012) els sortien malament. S'entén, doncs, que la productora ja estigui immersa en el rodatge d'El llibre de la selva i que aviat tingui la intenció de començar el de La bella i la bèstia, que ja tingui data d'estrena per a la seqüela d'Alicia -27 de maig del 2016-, i que li hagi encarregat a Tim Burton un nou Dumbo.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Les similituds que les princeses Disney i la resta de personatges dels contes populars mantenen amb els protagonistes de l'univers Marvel són diverses. Tant uns com altres proporcionen fantasia i escapisme, una versió metafòrica del món real en la qual els bons sempre guanyen els dolents; i tots dos posseeixen cert atractiu nostàlgic i familiaritat per a qualsevol que estigui al corrent de la cultura pop. Però hi ha un punt en el qual els contes populars tenen avantatge, i és la seva capacitat per captar tant el públic masculí com el femení: la seva càrrega sentimental les atrau a elles; a ells, l'acció i els efectes especials.

Sigui com sigui, la connexió entre les dues formes narratives és indubtable. Per a molts consumidors de ficció popular els contes van ser la clau d'accés als mons meravellosos dels còmics i els videojocs -el segon volum dels Contes per a la infància i la llar (1815) dels germans Grimm inclou un relat, Els sis servents, que essencialment és una història de superherois- i, en última instància, és temptador considerar els uns i els altres com dues cares d'una mateixa moneda. Pensant-ho bé, ¿hi ha molta diferència entre una bruixa que llança una maledicció a una princesa i un jove a qui li pica una aranya radioactiva?