Les perles de Clem Snide

A principis de la dècada passada, Clem Snide semblaven destinats a menjar-se el món -o almenys una petita part- amb el seu country alternatiu de lletres enginyoses però sentiment honest. El disc The ghost of fashion (2001) es considera un clàssic modern. Però sis anys i dos altres discos no tan ben rebuts després, el grup es va acabar. Eef Barzelay, el seu líder, va seguir publicant discos en solitari, i això és en essència el que segueix fent avui dia un altre cop sota el nom de Clem Snide.

«Ja no estic mai segur de quin nom usar», diu el músic nord-americà d'origen israelià; «si Eef Barzelay. Però Clem Snide és el nom que la gent coneix millor, així que intento fer-ho fàcil per a tothom. ¡Sobretot, no deixeu d'estimar-me!».

No, home, no. La carrera de Barzelay pot haver sigut irregular, però en els seus discos mai falten perles i en directe és capaç, no sempre, però sovint, de deixar amb la boca oberta. El seu directe a BeCool del 2013 ens va recordar per què vam començar a estimar Barzelay en un primer moment.

En el recent Girls come first (2015) tampoc falten perles. Dedicat a les dones, des del títol fins a la portada («és d'una capsa de fotos que un amic va trobar a les escombraries del departament de policia de Chicago»), passant per, és clar, les cançons. «Tinc un projecte experiment anomenat cançó personal: els fans em paguen uns quants dòlars i em donen informació personal, i els faig una cançó. La majoria són per a noies. Això m'agrada. Diverses cançons vénen d'aquest projecte».

Alguns d'aquests temes «a la carta» ja estaven inclosos a «Songs for Mary», un disc del 2012 que, diu Eef, no va sortir oficialment «perquè no estava content del resultat». Entre les rescatades figura l'emotiva All good hearts: «Mary, ho sento, sé que t'aparto / Però llavors és quan més et necessito / I només vull que t'estiris / Aquí amb mi».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

En directe, tant de bo torni a deixar-nos aquesta nit amb la boca oberta. El seu concert al Petit Palau (inauguració del cicle BandAutors) serà en solitari, un format que sembla ajudar Barzelay a treure el seu costat més visceralment emotiu; recordem el seu citat pas per la sala BeCool.

INTRIGANT REUNIÓ / I per descomptat, la promesa unió amb Miguel Ángel Landete (àlies Senior, també teloner) en alguns temes resulta, com a mínim, intrigant. «Serà magnífic, perquè som uns malparits professionals. Em sembla que farem alguna cosa de Hank Williams, potser alguna de Neil Young, o una cançó meva, potser», afirma.