Una portada de 'Spiegel' amb Merkel entre nazis causa polèmica mediàtica

Una provocadora portada del setmanari alemany 'Der Spiegel', amb un muntatge de la cancellera Angela Merkel entre oficials nazis al costat de l'Acròpolis, ha causat una polèmica entre els mitjans del país sobre el presumpte "superpoder" d'Alemanya respecte als seus socis. Des del dominical 'Frankfurter Allgemeine Zeitung' com des de l'edició digital de 'Die Welt' s'ha titllat d'"inoportuna" la portada d'aquesta publicació, a la venda aquest cap de setmana, davant la visita, dilluns, del primer ministre grec, Alexis Tsipras.

"L'obsessió de 'Spiegel' per les portades al·lusives al nazisme és coneguda. Que aquesta última variant no és la més afortunada és evident", apunta el columnista de FAS Thomas Thiel. La imatge original dels oficials del Tercer Reich correspon al 1941, amb el general Walther von Brauchitsch i remet a les reclamacions pendents pels estralls causats pels nazis.

La portada està complementada a les pàgines interiors amb una caricatura de Merkel amb el bigoti hitlerià, presa d'una pintada a Atenes, sota el títol de "Das Vierte Reich" (el Quart Reich). L'objectiu de l'article -que n'acompanya un altre sobre el crèdit que els nazis van exigir al país per "despeses d'ocupació", mai restituït- és demostrar que Alemanya no exerceix com a "superpoder", tot i ser aquesta la percepció comuna entre els socis europeus.

A les crítiques d'aquests mitjans, tots dos conservadors, se sumen les del progressista 'Süddeutsche Zeitung', que titlla d'inoportuna la portada, mentre que a les xarxes socials s'han desfermat tota mena de comentaris, la majoria reprovant 'Spiegel'.

CIMERA MERKEL-TSIPRAS

L'atenció davant la trobada de dilluns entre Tsipras i Merkel està centrada en el deute grec i en les reclamacions d'Atenes per l'ocupació nazi. La qüestió de les reparacions de guerra plana sobre les relacions bilaterals des de molt abans de l'arribada al poder de Tsipras, però han adoptat ara una nova virulència, després que el Parlament d'Atenes aprovés per unanimitat la creació d'una comissió per avaluar aquestes reclamacions.

Alemanya insisteix a donar l'assumpte per tancat amb l'argument dels acords adoptats el 1953 a Londres, amb el conjunt de països, entre els quals hi havia Grècia, i després amb el Tractat "2 + 4" -entre les dues Alemanyes i els aliats vencedors de la Segona Guerra Mundial- que va possibilitar la reunificació del país el 1990.

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

Per part grega, s'argumenta que els acords de la postguerra incloïen una mena de moratòria revisable, fins a la firma d'un Tractat de Pau -que no va arribar a firmar-se mai- i que en els de 1990 el seu país no hi era present, com tampoc la majoria dels estats que van patir l'ocupació nazi.