La Grècia de Vinicio Capossela

A Vinicio Capossela, el rebètic, el gènere popular grec, el va conquistar la primera vegada que va entrar en una taverna d'Atenes. «Tots compartien aquell cant com si fos un còdex secret, en un ambient de conspiració», recorda el cantant italià, que reflexiona sobre l'ànima grega en el turbulent context de la crisi a Tefteri. El libro de las cuentas pendientes (Ed. Minúscula), un assaig i llibre de viatges que avui el porta a Kosmopolis (CCCB, 21.30 hores), on conversarà i actuarà acompanyat del guitarrista Dimitri Mistakidis.

El rebètic el va atraure per la via de l'emoció, i després va conèixer la seva història de gènere portuari, sorgit als anys 20 a les comunitats de grecs que van haver de tornar al país després de perdre la guerra amb Turquia. «I em vaig adonar del que suposa cantar rebètic ara», revela Capossela, al·ludint a l'actual estat d'alerta social. «El gènere sempre ha sigut una forma de resistència cultural, i no s'ha transformat en fenomen folklòric. Segueix expressant una forma de vida marginal, i surt de la ràbia, no de la por», explica.

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

Un tefteri és, en grec, un llibre de comptes, que Capossela converteix en metàfora d'un deute cultural, no bancari: el que Europa té amb Grècia, «el país que va inventar la paraula per definir l'ésser humà: antropos». L'obra, en sintonia amb dues obres de Capossela, el disc Rebetiko gymnastas i el documental Indebito, retrata un país convuls, convertit en «laboratori polític extrem», sumit en unes dificultats «que no són alienes a nosaltres, que ens pertanyen».

«Notes de taverna»

Més enllà de la crisi, Tefteri esbrossa una filosofia de vida a través d'«una reflexió sobre el que ens fa més rics o més pobres». Però Capossela no es considera assagista i qualifica el llibre amb modèstia com «una sèrie de notes de taverna». Laboriós, ja té a punt dos projectes: una novel·la, Il paese dei coppoloni (sortirà a Itàlia l'1 d'abril), i el disc Canzoni della cupa (octubre). «El meu primer disc de folk».