¿He de matar jo el porc?

Els temps canvien per bé i per mal. Als porcs, els de quatre potes, el progrés no els ha anat gens malament. Pateixen menys. Penjats en una grua o tractor, ganivetada i en un parell de segons, adéu. A fer sobrassada. L'acte podria angoixar més d'un urbanita, però a Mallorca hi estan acostumats. «¿Fàstic? Noooo. És una mort molt ràpida i a la meva família, que sempre ha fet la matança, som molt nets». L'actor Toni Gomila sap del que parla a Acorar, el seu debut per la porta gran en la dramatúrgia. Un monòleg projectat a fenomen de l'escena recent que ell mateix protagonitza sota la direcció de Rafel Duran, La Seca Espai Brossa l'ha rescatat fins al 22 de març.

El ritual ancestral de la matança del porc i l'elaboració de la sobrassada, qüestions identitàries de la seva illa natal, li serveixen com a metàfora de l'ànima d'un poble. I li serveixen per esquarterar, amb molt d'humor, les entranyes d'una societat que perseguint la modernitat i la globalització oblida les seves arrels, la seva cultura.

Acorar. Paraula mallorquina que vol dir matar una bèstia traspassant-li el cor. «I per extensió, emocionar», afegeix l'autor, que aborda també l'aniquilació del llenguatge. «Els joves ja no distingeixen un cirerer d'un castanyer; un pardal d'un falciot. Són simples arbres i ocells. Això sí, els models dels vehicles els coneixen tots, quan per als nostres pares i avis eren simples cotxes».

EL PATRIMONI DEL LLENGUATGE / A l'autor, pont entre una generació de pagès i una joventut tecnificada, li sap greu no poder ser un bon transmissor de coneixements. «El meu pare és pagès i es coneix totes les plantes, els arbres, les muntanyes... És el seu món. A mi em resulta molt trist perdre tota aquesta saviesa, aquell llenguatge i aquells valors. Visc aquesta pèrdua amb dolor. Aquesta història va sorgir d'aquest dolor, de la reflexió i l'observació. «Com moren els pobles quan moren les paraules...», diu a l'obra. I també pregunta: «¿He de matar jo el porc?». «¿He de fer l'esforç d'aprendre i mantenir les tradicions o vull que es perdi el patrimoni?», aclareix.

A Gomila no el mou «la nostàlgia bananera». «Ni abans érem tan feliços ni ara estem tan perduts. Cal buscar el camí per actualitzar i fer vigents els valors i costums antics. En dóna un bon exemple: «Amb el flamenc s'ha sabut fer molt bé, l'han actualitzat sense perdre les arrels».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

L'autor utilitza una altra eficaç metàfora per a aquella identitat mallorquina adulterada, construïda sobre el model del boom turístic. La partida de sobrassada blanca que cap al 1997 va obrir el debat de si s'havien de fer servir conservants, productes químics. «Ens creiem els millors, pensem que vivim al lloc més maco, però després deixem que els alemanys construeixin a tot arreu. Són les nostres contradiccions».

Els aplaudiments i els premis han acompanyat el monòleg, durant tres anys i mig, per les Balears, Catalunya i el País Valencià. «Ha sigut una animalada, no ens ho esperàvem», afirma. Ja té la traducció en castellà i italià, perquè, com bé diu, la reflexió sobre la identitat perduda dels pobles en mans de la modernitat ens afecta a tots. «Volem portar-lo a Madrid, potser a l'octubre», avança el novell dramaturg, que prepara una nova obra per a la seva companyia. «Parlarà de la identitat de l'individu, de les decisions personals. M'agraden les històries amb reflexió però sense moralina. Que emocionin però que també diverteixin i sorprenguin». Com Acorar, que ha travessat, entre rialles, el cor de la platea.