Adéu a una gran lluitadora

El món de la cultura catalana acomiada Rosa Novell i en destaca el talent i la batalla fins al final

Fermí Fernández.

Fermí Fernández. / RICARD CUGAT; ANDREU PUIG / EL PUNT DIARI

3
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA

Eren les quatre de la tarda tocades al tanatori de Sant Gervasi. El cel tapat, plorós, i unes vistes esplèndides a la ciutat dels prodigis. Va arribar l'escriptor Eduardo Mendoza amb el gest cansat. Discret, tímid, elegant i amb l'exquisida educació de sempre. Va repartir abraçades i petons entre familiars i amics. «Ha sigut horrorós, molt dur i cansat. Un procés tan llarg... Ara ja descansa en pau», declarava amb la mirada aquosa. La seva parella, l'actriu i directora teatral Maria Rosa Novell Clausells, va perdre divendres, als 61 anys, la seva incansable batalla contra una càncer de pulmó. Ahir el món de la cultura catalana, amics i companys de Novell i Mendoza, va voler fer costat a la família. Avui hi tornarà per a un últim adéu en la cerimònia de comiat, a les 14.00 hores.

De les rialles, posat en la pell de Rajoy a Polònia. El musical, al dolor immens per la pèrdua d'una germana. Així és la vida de l'artista, del comediant. Així va ser la nit del divendres per a l'actor i periodista Queco Novell, que va pujar a l'escenari amb els seus bons amics per a les 100 representacions de l'hilarant muntatge. No el van voler informar que la seva germana se n'havia anat. L'espectacle va continuar.

Ahir, a la capella ardent, va rebre l'afecte de tota la troupe polaca. Bruno Oro, Mireia Portas, David Casanovas, Fermí Fernández, Ivan Labanda... A les set, quan Queco ja feia tres hores que era a la sala de vetlla, se'l van emportar tots en una pinya a l'exterior. «És tan bona persona i sempre amb aquest humor tan fi que ens alegra el dia», comentaven els seus companys de televisió, on va exercir de presentador d'informatius abans de triomfar amb Crackòvia i Polònia.Actors, escriptors, polítics... hi van anar al llarg de la tarda, alguns amb el rastre de les llàgrimes, com Mingo Ràfols, que molt emocionat deia: «Els que érem els seus amics portem la pena a dins». També l'hi portaven Eduard Farelo i Aina Clotet, que representen a l'Espai Lliure Joc de miralls. Ella va coincidir amb Novell a Rastres de sàndal.

Mario Gas va expressar la seva «enorme tristesa» i va evocar la seva trajectòria comuna: «Tots els amics estem desolats, era una gran actriu i molt valenta, culta i amb sentit de l'humor. Tenia un gran caràcter i a vegades era difícil treballar amb ella. Ens coneixíem de tota la vida». La va dirigir a La ronda, La senyora Florentina i el seu amor Homer, Zona zero i Un frágil equilibrio, entre altres muntatges.

El prolífic Eduard Fernández no va compartir mai pla ni escenari amb Novell -«tan sols vam coincidir dirigint una obra al Maldà, però cada un feia la seva part»-, però va voler ser-hi per mostrar «el seu respecte i la seva admiració per una de les grans actrius del país». «Ens fem grans i cada vegada venim aquí més sovint», va apuntar. També es van sumar al dol Josep Maria Flotats, Rosa Renom, Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, els escriptors Miquel de Palol i Núria Amat, Frederic Amat...

Notícies relacionades

INSPIRADORA / El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va voler rescatar el costat més humà de l'artista. «Hi ha una diferència entre la Rosa que es veia i la Rosa tendra i afable que no es veia tant. Era una dona molt intel·ligent que s'enfrontava a la vida amb moltes ganes de seguir lluitant, quan les seves mans ja s'havien convertit en la seva mirada». Miquel Iceta, primer secretari del PSC, va lamentar la pèrdua d'«un gran talent i d'una persona compromesa i d'esquerres». «No l'oblidarem mai. La seva obra ha d'inspirar les generacions futures».

També quedarà com a llegat la seva lluita per vèncer el monstre i la foscor. A la primavera s'estrenarà un documental, filmat per Agustín Villaronga, que segueix els assajos de Novell d'El testamento de María, que havia de portar a escena en català (aquest mes Blanca Portillo el representarà al Lliure en castellà). És una María ja vella que reflexiona sobre la seva vida i la mort. L'emotiu testament d'una lluitadora.