El cine 'indie' tanca la bretxa amb Hollywood

Quan, fa 30 anys, es van entregar els primers premis Independent Spirit, l'assumpte era un petit sopar. En les següents edicions es va anar consolidant una dita entre els premiats, «guanya dissabte, perd diumenge», una forma de reconèixer la bretxa entre la comunitat de creadors i protagonistes d'un cine fet fora dels grans estudis i els acadèmics que entreguen els Oscars un dia després dels Spirit. Aquesta distància s'ha anat escurçant i mai com aquest any ha quedat més clar l'acostament.

Era difícil pensar que no es repetirien com un ressò ahir a la gala dels Oscars noms que es van sentir dissabte a la carpa a la platja de Santa Mònica: Birdman com a millor pel·lícula, Richard Linklater com a millor director (Boyhood), premis d'interpretació per a Julianne Moore, J.K. Simmons i Patricia Arquette, millor documental per a Citizenfour... Només que es repetís el triomf de Michael Keaton era menys segur davant la competència d'Eddie Redmayne (no competia als Spirit al ser La teoría del todo britànica) i el reconeixement al guió de Nightcrawler (premiada també com a opera prima) enfrontava en els Oscars El Gran Hotel Budapest, que amb els seus 30 milions de dòlars de pressupost supera en 10 el límit per optar als Spirit.

ORGULL / Josh Welsh, president de Film Independent, el grup que entrega els premis, havia racionalitzat dies enrere el que està passant. «Els estudis estan fent moltes pel·lícules de franquícia que no estan sent reconegudes en els premis i els títols que es reconeixen són autènticament independents -havia dit-. És emocionant».

L'orgull traspuava també en els presents i premiats. Alejandro González Iñárritu, al rebre el guardó a la millor pel·lícula, va parlar dels cineastes independents com a «animals amenaçats amb l'extinció» i Ethan Hawke va assegurar que «Hollywood manté estàlvia la indústria però els independents la mantenen viva». Al recollir el premi de Linklater per Boyhood, Hawke va transmetre una de les idees del texà: «Queda molt per fer i no serà explicat per l'Amèrica corporativa sinó per vosaltres».

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

També Dan Gilroy, autor de Nightcrawler, va lloar els independents per «aguantar el tsunami de superherois que ha arrasat aquesta indústria» i Arquette i Iñárritu van incloure en els seus agraïments les distribuïdores que aposten pel risc, per cintes com Whiplash, feta en 19 dies, o Siempre Alice, rodada en 25 i a la qual Moore portava fins i tot els seus propis «sostenidors i menjar», tal com ella mateixa va explicar.

També hi va haver guardó per a Ida, un reconeixement a Foxcatcher i el premi Robert Altman per a Paul Thomas Anderson i el seu Puro vicio, però la màxima ovació la va rebre Justin Simien, millor primer guió per Dear white people, que posa el dit a la llaga amb humor del tema racial. «La vaig escriure perquè no em veia reflectit en la cultura -va dir-. Si us passa, per favor expliqueu la vostra història. Necessitem veure el món a través dels vostres ulls». La totpoderosa Oprah Winfrey, que va produir Selma i se'n va anar amb les mans buides, va somriure i va aplaudir.