Nens al desterrament

En el best- seller El tren de los huérfanos (Ediciones B), Chrstina Baker Kline se serveix d'un personatge de ficció per novel·lar la història real, però desconeguda fins ara, de 250.000 menors que fa un segle van ser forçats a migrar des de la costa est dels EUA fins als camps de conreu de l'interior.

Que la història mai l'expliquen els pàries ho prova el drama humà que habita sota aquest fenomen literari. El llibre, que ja ha venut un milió i mig d'exemplars en aquell país, recrea la trajectòria vital d'un personatge de ficció, la nonagenària Vivian Daly, però amb unes experiències que són tan reals com les que van viure durant 75 anys 250.000 nens nord-americans, protagonistes del principal cas de migració infantil de la història, i no obstant fins ara silenciat.

Entre el 1854 i el 1929, als EUA va estar operant un servei ferroviari del qual avui pocs tenen notícia. Va ser anomenat el tren dels orfes i va estar dedicat a traslladar fins a les zones de conreu de l'oest mitjà nens que malvivien als carrers de les principals ciutats de la costa est del país, com Nova York. Uns provenien d'orfenats, altres havien sigut abandonats per famílies desarrelades, la majoria havien sigut enviats a Amèrica des d'Europa perquè escapessin de la fam.

Doble missió

Aquells combois complien una doble missió: netejaven els carrers de mendicitat i facilitaven braços a un territori faltat de mà d'obra després de l'abolició de l'esclavitud. En el seu recorregut per les principals ciutats de l'interior, els nens anaven sent agafats en adopció i els seus destins quedaven marcats per aquest atzar. Uns van acabar en bones famílies que els van educar i els van tractar amb afecte; altres van ser objecte de la més dura explotació. Però tots, fins i tot els més afortunats, es van sentir marcats per l'estigma del desarrelament i al créixer van esborrar de les seves memòries aquella incòmoda pàgina. Cancel·lat el programa de trasllats, tampoc les autoritats estaven per treure pit de l'experiència. Un mantell de silenci va caure sobre aquesta terrible i commovedora història.

Fa 12 anys, la novel·lista britànica Christina Baker Kline (va néixer a Cambridge, Anglaterra, però viu des de petita als EUA), de visita a casa dels seus sogres, veïns de Fargo, va trobar per casualitat un retall de diari antic que parlava de l'arribada d'un d'aquells trens a aquesta localitat de Dakota del Nord. Fins a cinc membres de la seva família política apareixien esmentats en l'article, però cap dels seus descendents havia sentit a parlar mai d'aquells  nens. «Em va impactar la notícia tant com el misteri que l'envoltava. Vaig pensar que en l'episodi hi havia una història digna de ser explicada», recorda la novel·lista.

Després d'uns quants anys d'investigació, l'autora va aconseguir trobar diversos dels protagonistes de l'episodi i va localitzar un parell d'associacions que, modestament i sense fer gaire soroll, havien posat en contacte un grapat d'aquells menors, avui ancians d'avançada edat.

Els seus relats eren esgarrifosos. «Hi havia de tot. A uns els havia anat bé en la vida, a altres no tant, però a tots els costava parlar dels trens, tenien un conflicte emocional amb allò», recorda l'escriptora, que va aconseguir reunir fins a 300 testimonis diferents, entre entrevistes personals a supervivents i referències biogràfiques d'altres que havien mort. Baker Kline va arribar a viatjar a Irlanda, país de procedència de molts dels nens, per fer el recorregut complet de les seves vides.

Va ser parlant amb ells com va descobrir el protocol que solia seguir-se en aquells viatges. Els vagons sortien plens de nens i s'anaven buidant a mesura que avançaven cap a l'oest. Els primers a ser elegits eren els nens més petits. «Les nenes, sobretot les més grans, les escollien les últimes. Se les considerava una amenaça per a la dona de la casa. També eren rebutjats els pèl-rojos amb pigues. Es pensava que tendien a ser més entremaliats», explica l'autora, mare de dos nens amb els cabells de color pastanaga.

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

Filla d'un historiador, Baker Kline reconeix que els testimonis podrien haver acabat formant part d'un assaig, però la seva vena novel·lista la va persuadir d'un detall no menor. «Un llibre d'investigació històrica hauria servit per relatar els fets, però no hauria permès expressar la realitat emocional que van viure aquells nens, i que molts em van explicar en les entrevistes», raona.

Baker Kline, que va visitar recentment Espanya per presentar l'obra, diu sentir-se doblement satisfeta: a l'èxit de vendes, que ha estat propulsat pel boca-orella, s'hi afegeix la sensació d'haver fet un acte de justícia històrica.