Viatge a la melancolia

L'Havana que dibuixa Leonardo Padura (l'Havana, 1955) en el volum de relats Aquello estaba deseando ocurrir té una rara intensitat. A la seva proverbial plasticitat l'autor cubà afegeix en aquest llibre un vertiginós i efectista cabal verbal jugant a favor d'uns personatges que sembla que estan perdent sempre perquè les vides que recreen són tortuoses a l'hora que pintoresques i, per moments, gairebé infames. Es diria que una felicitat que ha de venir i una mica nefasta està a l'aguait d'uns actors proclius a expressar l'aventura d'estar vivint.

Si «en el principi va ser la fascinació» tal com diu el pòrtic de Nueve noches con Violeta del Río, text fulgurant i homenatge no velat al Cabrera Infante més festiu i musical, és perquè Padura també ha sabut alinear-se amb una tradició literària que té en el Reinaldo Arenas d'El mundo alucinante el seu principal guaita. Una fascinació, un món al·lucinant i al·lucinat que té alguna cosa de viatge melancòlic a un passat on no poques històries tenen el regust amarg del dolor per amors (la majoria de vegades homosexuals) no correspostos. I, no obstant, no només acaben ensorrant-se unes figures solitàries que busquen delerosament instants de felicitat, sinó que s'ensorra també un sentit de l'existència emparat per la beguda, la música, la conversa festiva amb els amics i el sexe.

Molts dels espais i de les escenes que es repeteixen en aquests contes -han estat escrits amb anys de diferència entre si- anuncien ni més ni menys que una teoria de la vida i de l'amor a ritme de bolero. Aquello [que] estaba deseando ocurrir és, si es vol, «un tímid tremolor» que estremeix la pell d'Adelaida a Adelaida y el poeta, «la reveladora certesa» que la vida de Miguel Fonseca «podia estar canviant per sempre» narrada a El destino: Milano-Venezia (via Verona) o el despertar delicat d'Alborada Almanza «amb la sensació precisa que alguna cosa extraordinària estava a punt de passar aquell dia» a La muerte feliz de Alborada Almanza.

Fent passejar els personatges per una Havana universal, Padura tenyeix de color local uns contes que perpetuen una intuïció: una galeria de vides espectrals intenten justament mitigar la soledat inherent a l'ésser humà. La recerca delerosa de companyia intenta compensar unes vides gairebé buides, però modestament aptes. I en això Padura és sorprenent. Amb prou feines amb un fraseig simple i gràcies a uns diàlegs afilats que callen més del que diuen l'autor de El hombre que amaba a los perros recrea un món físic però sobretot mental i sentimental. Una Havana gairebé perduda on un genuí poti-poti de personatges centrípets lluiten amb ells mateixos nedant en una mar de dubtes perquè són concebuts com la combinació perfecta entre nostàlgia i oblit. Tot plegat situat en una ciutat en ruïnes en la qual s'especula, s'experimenta i, sobretot, s'evoquen ingents quantitats de nostàlgia sense digressions morals ni costumistes.

Notícies relacionades

Més vendes en un Comic Barcelona que ha registrat 110.000 visites

Sols i amb una discapacitat

LLIBRE SENSUAL /Padura ha escrit un llibre sensual i ho ha fet amb una força suggestiva evident: les al·lusions i les el·lipsis han donat el seu fruit. Sàpiga el lector que aconseguirà tocar amb la punta dels dits el regust amable que un bon vi negre ens deixa a la boca. I no dubti que tot el que s'explica aquí, per remot que li sembli, el concerneix. Pura vida.

AQUELLO ESTABA DESEANDO OCURRIR / Leonardo Padura / Tusquets. 264 pàg. 18 €