Caravana cap a l'oest

En la prosa de Ramon Erra (Vic, 1966) coincideixen l'oralitat i la música. Els seus llibres mostren una lleugeresa treballada, un lirisme que no cau en la cursileria, unes trames que s'allunyen dels tòpics i les apostes segures. No és mala idea destinar una estona a llegir-los. Des del 2001, n'ha publicat vuit-contes, novel·les i un llibre de viatges-, ha guanyat els premis Salambó i el Mercè Rodoreda. Ara arriba Far West gitano, que va obtenir l'últim premi Marià Vayreda.

El llibre narra el viatge d'una família de gitanos que venen les propietats i inverteixen el guany en un camió atrotinat que els ha de dur cap a l'oest (Lleida, Saragossa, la Costa da Morte). L'objectiu és «agafar una ruta llarga i temptar el destí», com feien els seus avis en caravanes. Pel camí fan coneixences: gent amiga, indiferent, hostil, interessada. El grup creix, disminueix, s'ajusta. El desig inicial de reprendre la vida dels avantpassats topa amb les lleis i els costums sorgits d'una societat més tancada. Per fer vida de gitano ara calen papers, permisos, autoritzacions. Fan tard. Els prejudicis racials, en canvi, es mantenen vius. El viatge s'ha transformat, però continua tenint la virtut de transformar els viatgers.

UNA 'ROAD MOVIE' / «L'oest és més un desig. És un anar per terra polsegós, uns cels baixos, un horitzó que no fineix fàcilment. És un mite. Una esperança bastant falsa pels costaners». Tot i que narra l'equivalent d'un viatge en caravana -com tants westerns dels anys 50-, la novel·la és més una road movie que un far west, més un viatge iniciàtic que un espai desproveït de lleis.

Quan l'he acabat de llegir, Far west gitano m'ha deixat el mateix sabor de boca que algunes pel·lícules de Jim Jarmush: visualment atractives, amb una bona banda sonora, però sense un propòsit definit. Penso sobretot en Mistery train, on conflueixen tres històries unides per un tret, igual com a la novel·la de Ramon Erra els protagonistes de les tres històries conflueixen per atzar al llarg del recorregut. Com altres llibres d'aquest autor, Far West gitano m'ha proporcionat bons moments, però més enllà de la successió de peripècies hi he trobat a faltar un sentit. Potser el sentit del viatge que narra és precisament l'absència de sentit. Potser, en fi, l'absència de sentit és el que impedeix a aquest autor situar-se en un espai més central de la nostra literatura.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

FAR WEST GITANO

Ramon Erra Empúries. 224 pàg. 18€