Vellut grec

El popular cantant Demis Roussos mor a Atenes als 68 anys

Demis Roussos canta ’Adiós, amor, adiós’.

2
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE / BARCELONA

Diumenge, les notícies a Grècia eren i havien de ser les eleccions. Per això els familiars de Demis Roussos van preferir esperar a ahir per donar la notícia de la mort dissabte, als 68 anys, del popular cantant, per causes que encara no s'han concretat.

Encara que popular internacionalment per les seves balades operàtiques dels 70 i 80 -i els seus caftans i la seva extensa barba-, Roussos, cantant de veu envellutada, va començar la seva carrera en el terreny del rock progressiu. A finals dels 60 va formar Aphrodite's Child, una banda de culte en què exercia de teclista una altra futura estrella: Vangelis, després astre de la new age i compositor de les bandes sonores, entre altres, de Blade runner, en què Roussos va participar sense ser acreditat inicialment.

El seu cim creatiu es considera 666 (1972), un dels primers discos de concepte, adorat per herois progressius com Jon Anderson (líder de Yes), que després va col·laborar amb Vangelis i Roussos; o alternatius com Beck, que es va inspirar en The four horsemen per al seu tema Chemtrails. Però per a molts sempre seran els autors de Rain and tears, popular adaptació del cànon de Pachelbel.

Després de la dissolució del grup, Roussos va iniciar una carrera en solitari abraçat a una classe de cançó melòdica tan exuberant com exitosa. A Espanya, se'l coneix sobretot per temes en castellà com Mañanas de terciopelo (el tema del drigi drigi mana mou), Morir al lado de mi amor Quiero bailar esta canción. Al Regne Unit, va ser número u amb Forever and ever, banda sonora d'Abigail's party, popular obra de teatre escrita i dirigida per a la tele per Mike Leigh.

Des de Sheila fins a Michel Polnareff, passant per Nana Mouskouri, han estat moltes les celebritats que han mostrat la seva tristesa per la pèrdua de l'artista. Sheila ha parlat de Roussos com «un home que adorava la vida, un bon vivant». Una de les seves passions va ser el menjar, que el va portar a tenir problemes de pes (va arribar a pesar 145 quilos). A principis dels 80, va llançar una mena de manual d'autoajuda, Cuestión de peso (coescrit amb Véronique Skawinska, dona de Vangelis), sobre el règim que va seguir per perdre 53 quilos en set mesos. Poc després, el 1985, va ser passatger d'un avió segrestat per membres de Hezbol·là.

Notícies relacionades

DIVERSOS ESTILS I INFLUÈNCIES / En les últimes dècades, Roussos va provar amb diversos estils i influències; música ètnica, clàssica o chanson, això últim en el disc de versions Immortel, del 1997. Va publicar el seu disc final, Demis, el 2009. I una de les seves últimes aparicions públiques va ser a Atenes el 2013, quan va rebre la medalla d'Oficial de la Legió d'honor francesa. El 12 de març havia d'actuar al Crocus City Hall de Moscou.

La influència de Roussos apareix als llocs més insospitats i arriba a camps genèrics amplis. Per exemple, el cas de Belle and Sebastian, la banda de pop indie escocesa, que va incloure el seu tema O my friends you've been untrue to me en el recopilatori de cançons favorites LateNightTales del 2006, al costat de temes de Stereolab, Johnny Cash, RJD2 i The Ethiopians.