Miguel de Cervantes, descobert en un nínxol de les Trinitàries de Madrid

Miguel de Cervantes Saavedra pot haver estat 'redescobert'. Aquesta vegada físicament. Les seves restes han reposat des de la seva mort, el 1616, a l'església de les Trinitàries de Madrid, on aquest cap de setmana han estat presumiblement localitzades. El conegut com el manc de Lepant sembla que tenia dos braços, element que s'ha de confirmar després de rescatar els primers ossos de l'humit sepulcre del subsòl madrileny. L'equip d'arqueòlegs que treballa en la recerca de l'escriptor il·lustre ha trobat en un dels nínxols un fèretre en mal estat amb les inicials M. C. gravades. Ara toca analitzar en profunditat els ossos i comprovar si es corresponen amb els de l'escriptor. Una aventura arqueològica està en marxa. 

CERVANTES, L'HOME

Les dades de què disposen els arqueòlegs per identificar les restes dibuixen un home maltractat per una vida especialment dura. Així, seria un home de 69 anys, desdentat (només tenia sis dents els últims dies de la seva vida), amb la mà esquerra atrofiada i amb restes de plom allotjades als ossos. El seu avantbraç i la mà esquerra van quedar seriosament afectats en la batalla de Lepant i podrien albergar partícules de plom procedents dels trets d'arcabús que Cervantes va rebre en aquesta guerra, on es van comptabilitzar fins a 30.000 baixes. Una mostra més d'una vida intensa que explica en gran mesura la capacitat per fer realitat una rica producció literària en temps de ploma i tinta.

Es calcula que els treballs d'identificació de les restes de Cervantes costaran uns 100.000 euros. No es faran treballs de determinació de l'ADN, ja que no és possible fer una comparació amb altres restes atribuïdes a l'escriptor o amb descendents. 

AL PRIMER COP DE PIQUETA

Al nínxol número 1 de la cripta s'ha trobat una taula de fusta molt deteriorada amb les inicials M. C. --que coincideixen amb les de Miguel de Cervantes-- en ferro. Els tècnics han iniciat la fase forense i antropològica. La troballa de la taula amb les inicials "gairebé al primer cop de piqueta" va ser una "sorpresa" que va causar "gran expectació" en l'equip, han informat a Efe els investigadors.

La inscripció amb les inicials M. C. va aparèixer en una de les fustes al nínxol numerat amb l'1, molt especial perquè sembla haver estat omplert amb runa, com fusta i restes de totxos, i això fa suposar que "allà s'hi han col·locat restes d'altres enterraments".

EMPÈS AL FONS DEL NÍNXOL

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

De fet, a l'interior d'aquest nínxol va aparèixer el tauló amb la inscripció M. C., però també "fustes que semblen tenir un altre origen i restes de més fèretres", cosa que fa pensar als investigadors que en aquest mateix nínxol hi ha restes òssies de diversos individus. Cervantes podria no haver-se salvat de la pràctica habitual d'empènyer ossos i fustes a mesura que nous cossos entren als nínxols. Si no existeix aquesta destrucció mecànica, el procés de convertir-se en pols dura molts segles i la disposició dels ossos guardaria la posició del cadàver en el moment del seu enterrament.

A L'ESPERA DE CONCLUSIONS

Malgrat la troballa, els investigadors consideren que "està tot obert" i que no hi ha "conclusions" definitives. Una trentena d'arqueòlegs, forenses, tècnics i historiadors treballen en aquest projecte, que uneix ciència i cultura per recuperar les restes de l'escriptor, precisament quan es compleix el quart centenari de la publicació de la segona part del 'Quixot', obra cabdal de la literatura espanyola i universal, considerada per molts la primera novel·la moderna. Va ser publicada l'any 1605.