Sacsejada emocional

Tres sacsejades provocades per la malaltia, cada una de les quals porta a l'altra; dues morts entrevistes i un calfred; un eclipsi real, el d'agost de 1999, i tres de metafòrics; dos hospitals i el poble del Rocío. Són els components del tríptic La segona lluna, d'Antoni Carrasco, guanyadora del premi de novel·la curta Just M. Casero. Els tres episodis són «tres finestres obertes» en la vida de diverses persones relacionades entre si, en què Carrasco ha volgut mostrar més «l'experiència transformadora de la malaltia» i «la vulnerabilitat en el moment en què es toca els límits de la vida».

En el primer dels relats, un home i una dona acompanyen a l'hospital un malalt terminal de càncer, just el dia en què s'ha de produir un eclipsi de sol. Els malalts es reuneixen al pati per observar-lo utilitzant les radiografies (de pacients que ja han mort) que han sortit de l'arxiu del centre. En el segon, una alarma de meningitis afecta l'home i la dona que en el primer episodi encara no eren parella i en el segon ja no ho són, i la filla del difunt. En el tercer, cronològicament a mig camí entre el primer i el tercer, la mort assetja la mare del narrador, protagonista de les tres peces, en una nit de Reis. El desenllaç de les tres peces queda en l'aire, però l'epifania final de cada una explica com han acabat les restants. «Explico com afecta l'experiència de la mort o la malaltia la vida dels personatges, com ha afectat el seu passat i com canvia el futur que tindran», explica Carrasco, que ha aconseguit que aquesta estructura temporal resulti diàfana per al lector (que si pensa malament l'encertarà; o més aviat pensarà el mateix que l'autor va decidir reservar-se quan va escriure deixant algun cap per lligar).

Advertència de l'autor per a aprensius i melancòlics. «No m'interessa tant la descripció de l'agonia i el patiment com la sacsejada emocional. No tracto el tema de forma melodramàtica». No només això, el mapa de les relacions sentimentals entre els quatre protagonistes té un aire més irònic que tremendista, amb un marge a un encara més humor negre i mala llet que queda obert a la interpretació del lector.

Antoni Carrasco, funcionari del Departament d'Ensenyament, ha escrit molt amb el calaix com a destí. Una cosa que el jurat reconeix, va explicar Guillem Terribas en la presentació del llibre, en la «maduresa» de l'escriptura, impròpia de qui només ha publicat un llibre de contes al llunyà 2002. «Altres anys hi ha jurats que s'aixequen emprenyats durant la discussió, aquest any acabem en 10 minuts; és un dels millors que hem publicat», va afegir el llibreter convocant del guardó.

Falten tres mesos i dos dies per al dia de Sant Jordi; aquest any l'arribada primaveral a les llibreries dels premis literaris de la temporada s'ha avançat amb un dels més discrets, el Just. M. Casero, convocat per la llibreria La 22 de Girona i publicat per Empúries. Aviat el seguiran el Pla, el Sant Jordi, el Ramon Llull, el Mercè Rodoreda...

Jurat independent

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

A part de la discreta dotació (2.000 euros) i de limitar la dimensió de les obres premiades, ja sigui per reivindicar el gènere de la novel·la curta, ja sigui perquè fa 35 anys aquest era el buit existent en el panorama de premis literaris en català, el Just M. Casero es distingeix perquè es tracta d'un premi amb un jurat (rabiosament gironí; en aquesta edició Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas) que busca una editorial que li publiqui el premi (ha passat per Ara i Empúries), en lloc de tractar-se del guardó d'una editorial que busca un jurat que seleccioni d'entre un menú més o menys tancat segons el cas.

L'editor de les editorials Proa i Empúries Josep Lluch va apuntar en la presentació del llibre a Barcelona que la induscutida independència del jurat del Just M. Casero «tampoc és absolutament excepcional».