Peixos fora de l'aigua

Hilary Mantel es va donar a conèixer als anys 90 amb una magnífica novel·la històrica, La sombra de la guillotina, que s'atrevia a narrar els principals successos de la Revolució Francesa. És probable que aquest sigui el gènere que li proporcioni un lloc a les enciclopèdies de la posteritat, perquè ha guanyat el premi Booker dues vegades amb dues novel·les sobre l'època de Cromwell: En la corte del lobo (2009) i Una reina en el estrado (2012). Per il·lustrar l'altura d'aquest mèrit, recordem que els altres dos escriptors que l'han guanyat en dues ocasions es diuen J. M. Coetzee i Peter Carey.

Hilary Mantel anuncia la publicació de l'última entrega de la trilogia de Cromwell per a aquest mateix any. És autora també d'una novel·la contemporània titulada Tras la sombra, brillant història d'una mèdium i vident assetjada pels esperits del seu passat. «Assetjada» sembla una bona paraula per parlar de Hilary Mantel. No només dels seus llibres, també d'ella.

En les seves memòries (Giving up the ghost, no traduïdes ni al català ni al castellà) se'ns revela la molt turmentada vida d'algú que no recorre a l'escriptura per fugir dels seus fantasmes, sinó per batre-s'hi en duel i clavar-los a cops de martell en la pàgina. Per sort per als seus lectors.

I ara se'ns presenta amb aquests contes: L'assassinat de Margaret Thatcher. Un d'ells, amb el mateix títol, narra precisament això: l'arribada d'un home a un pis, fent-se passar per lampista, però amb la ràpida complicitat de la propietària de l'habitatge, per disparar contra Margaret Thatcher des de la finestra. Hilary Mantel ha manifestat en públic que sent un odi literalment «bullent» per l'exprimera ministra i que se li va acudir aquest conte fa uns quants anys, quan van operar la Dama de Ferro en una clínica de la qual l'escriptora podia veure l'entrada des de la sala d'estar de casa seva. La seva publicació va provocar grans protestes dels companys de viatge polític de Margaret Thatcher. La ràdio de la BBC va escollir el llibre per a un programa de gran audiència en què cada nit s'emeten textos literaris llegits per actors coneguts: Book at Bedtime, cosa que va facilitar que es multipliqués la polèmica.

És difícil etiquetar Hilary Mantel: escriu alta literatura que (allà) es ven com xurros; obté grans premis literaris per novel·les històriques que superen qualsevol límit de gènere; publica una col·lecció de relats que sembla escrita en veu baixa i es troba amb un ressò ensordidor.

UN CONTE MÉS / L'edició espanyola afegeix un conte als nou de l'original. La qualitat de les 10 peces és tan variable com la seva extensió: del mer apunt al relat complex; algunes són obres mestres, altres semblen una mica precipitats. El que no canvia és la mirada que qualificaríem de quirúrgica si no fos pel tòpic: talla la realitat, opera en ella per arrencar-ne petites mostres i posar-les sota el microscopi. I el que veiem al mirar per la lent d'augment (tenyida pel seu talent per a la tragèdia, però també per un incòmode i brillant sentit de l'humor) són vides que s'agiten per un pàlpit inquietant, per una espècie de desplaçament moral, una sensació de moviment agònic com el del peix acabat de treure, per a sorpresa seva, fora de l'aigua.

L'ASSASSINAT DE MARGARET THATCHER

Hilary Mantel

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Trad.: Ferran Ràfols / J. M. Álvarez Flórez. L'Altra Editorial / Destino.

225 pàgines. 18 €